iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Pèire Beziat nasquèt en 1954 a L’Eissagador, comuna de Vabre dins Tarn. Es ara (2016) retirat e demòra a Ferrièras (Tarn) ont a passat la màger part de sa vida.

Lo libre - Quand Jim Hawkins dobrís lo còfre de Billy Bones, sospecha pas que partirà qualques jorns mai tard luènh dels sieus e de l’albèrga familiala, a bòrd de l’Hispaniola, cap a l’Iscla del Tresaur. Mas las causas se debanaràn pas coma cal pel jovent aventurièr que deurà afrontar Long John Silver, un cosinièr sanguinari, e sos compaires.

Extrach - « Mon còr fasiá tifa-tafa quand tornèrem partir per aquela aventura dangierosa, totes dos dins la nuèit freja. La luna plena començava de créisser e rogejava a la cima nauta de la tuba, e aquò nos faguèt afanar que nos pensèrem que s’i veiriá coma en plen jorn per tornar e que poiriam èsser vistes per d’espias. Passèrem lis, sens bruch e a la lèsta a l’abric dels tèrmes, lo long de las randuras, mas vegèrem nimai ausiguèrem pas degun qu’ajustèsse a nòstra paur fins qu’aguèrem a nòstre grand solaç tampat la pòrta de l’Amiral Benbow.

« Tirèri sulcòp lo barrolh, e demorèrem un moment dins l’escuresina per tornar prene alen, sols amb lo cadavre del capitani. Puèi ma maire prenguèt una candèla dins la beguda e nos tenguent per la man dintrèrem dins la sala. Jasiá coma l’aviam daissat, virat d’esquina, los uèlhs dobèrts e un braç estirat. »


Mièja-Gauta - Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.