oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Loís Andrioli es citat pels istorians de la literatura occitana, una carrièra de Niça pòrta son nom, mas son òbra e sa destinada pauc comuna son generalament mesconegudas.

D’un paire vengut dels Grisons e d’una maire niçarda originària d’Utèla, nasquèt a Sospèr en 1766 e moriguèt a Turin en 1838. Aquest oficièr del reialme de Sardenha, que combatèt en 1793 sus l’Aution e acabèt sa carrièra jos la Restauracion amb lo grad de colonèl, foguèt academician, poèta e dramaturg en lenga italiana. Compausèt tanben, dins lo niçart de la debuta del sègle XIX, de vèrses demorats per l’essencial inedits pendent près de dos sègles.

La partida dialectala de son òbra, conservada a la Bibliotèca reiala de Turin, compren lo recuèlh cortet de las Poesio nissardei e mai que mai l’epopèa en sièis cants entitolada Segurano (1832), version niçarda del poèma en italian qu’aviá consagrat vint e sèis ans mai d’ora a l’eroïna del sèti de Niça per las tropas franco-turcas en 1543.

D'una vasta cultura classica, grand legedor del Tasso e de l'Ariòsta, mas sensible a l'actualitat literària de son temps, Andrioli se situa al caireforc de las literaturas italiana e francesa. Tot en manifestant dins sos tèxtes un amor de son país natal e de sa lenga mairala qu’un aluenhament fòrça long aviá pas pogut entamenar, participèt de Turin estant a la segonda Renaissença de las letras d’òc e forniguèt al patrimòni literari niçart una contribucion qu’es pas de negligir e que l’edicion de Rémy Gasiglia voldriá tirar de l'oblit.

*

Rémy Gasiglia es professor de lenga e de literatura d’òc a l’Universitat Niça Sophia Antipolis. Membre del Centre Transdisciplinari d'Epistemologia de la Literatura, consacra sos trabalhs de recerca a las letras occitanas de l'edat barròca al jorn de uèi.


'Un moment sens votz' de Francis Gazanhes

En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."