oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Loís Andrioli es citat pels istorians de la literatura occitana, una carrièra de Niça pòrta son nom, mas son òbra e sa destinada pauc comuna son generalament mesconegudas.

D’un paire vengut dels Grisons e d’una maire niçarda originària d’Utèla, nasquèt a Sospèr en 1766 e moriguèt a Turin en 1838. Aquest oficièr del reialme de Sardenha, que combatèt en 1793 sus l’Aution e acabèt sa carrièra jos la Restauracion amb lo grad de colonèl, foguèt academician, poèta e dramaturg en lenga italiana. Compausèt tanben, dins lo niçart de la debuta del sègle XIX, de vèrses demorats per l’essencial inedits pendent près de dos sègles.

La partida dialectala de son òbra, conservada a la Bibliotèca reiala de Turin, compren lo recuèlh cortet de las Poesio nissardei e mai que mai l’epopèa en sièis cants entitolada Segurano (1832), version niçarda del poèma en italian qu’aviá consagrat vint e sèis ans mai d’ora a l’eroïna del sèti de Niça per las tropas franco-turcas en 1543.

D'una vasta cultura classica, grand legedor del Tasso e de l'Ariòsta, mas sensible a l'actualitat literària de son temps, Andrioli se situa al caireforc de las literaturas italiana e francesa. Tot en manifestant dins sos tèxtes un amor de son país natal e de sa lenga mairala qu’un aluenhament fòrça long aviá pas pogut entamenar, participèt de Turin estant a la segonda Renaissença de las letras d’òc e forniguèt al patrimòni literari niçart una contribucion qu’es pas de negligir e que l’edicion de Rémy Gasiglia voldriá tirar de l'oblit.

*

Rémy Gasiglia es professor de lenga e de literatura d’òc a l’Universitat Niça Sophia Antipolis. Membre del Centre Transdisciplinari d'Epistemologia de la Literatura, consacra sos trabalhs de recerca a las letras occitanas de l'edat barròca al jorn de uèi.


Una ponhada de clavèls - Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.