feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Un dels melhor recuèlh de nòvas en lenga occitana, injustament oblidats pels editors.

Presentacion - « Las novèlas de La feruna de Valèri Bernard recampan los tèmas familiars de la màger part de son òbra literària e picturala : la paurilha, los caracos, los èstres monstruoses, los dramas familials, l’amor-passion, enfin, la vida del mond de las aurièras, sens fe ni lei, totes aqueles que la misèria emmantèla de sas pelhandras claufidas de manjança e buta, puèi, dins lo gorg.

« L’autor a l’engenh per pintar çò que l’uèlh descobrís e per balhar tant de vida a aqueles eròis ferotges qu’acaban per nos pertocar prigond, e nos susprenèm a los aimar. Mas se aqueles personatges nos semblan plan vius, es que son de modèls que Valèri Bernard coneissiá plan. Los encontrèt, lor parlèt, los estudièt, los fotografièt amb l’aigafòrt, la color e aquí lo libre en nos fasent, atal, passar son emocion pròpria.

« Las novèlas de La feruna escritas dins lo parlar marselhés tant viu son portadas per una pròsa del relèu solide, ardida, nerviosa, poderosa e una lenga populara, rica e acolorida que recuolan pas jamai davant las viraduras rapidas e los mots basses, injurioses, mas expressius e imatjats. »

La feruna - Valèri Bernard
Edition des régionalismes - 2015 - 13,95 € - 137 paginas
ISBN : 978-2-8240-0427-3


Lo vin borrut - Jean-Claude Carrière

Lo vin borrut 1 Lo vin borrut 2 Jean-Claude Carrière nasquèt a Colombièras d'Òrb en 1931, moriguèt a París en 2021. Scenarista e escrivan, publicava en 2000 lo libre Le vin bouru (Plon).

Aquí tornava sus son enfança entre vinhas e castanhals, en plen campèstre.

En mars de 2018 a Bedarius las edicions Lacour-Ollé presentavan en presença de Jean-Claude Carrière una traduccion occitana del libre realizada per Claude Bernard. Dos tòmes presentan al còp la version originala francesa e la traduccion occitana.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Mistèri a l'estadi - Aimat Tastaire

Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.