nau-dels-fols La nau dels fòls de Florian Vernet (IEO Edicion, 2016, 15 €).

Quatrena de cobèrta – L’apostilha que claus lo darrièr roman nos explica que lo projècte inicial se titolava Lo Radèl de la Medusa e qu’èra « una sembla autobiografia en fòrma de faula satirica un pauc tròp transparenta suls trecimacis de l’occitanisme recent ».

Precisa que se mudèt finalament en Nau dels fòls per d’escuras rasons que, sens cap de dobte, los legeires las comprendràn mièlhs que lo quite autor.

 

Florian Vernet nascut a Besièrs lo 19 d’abril de 1941 es lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Foguèt professor d’occitan a l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr abans de prendre sa retirada en 2006.

Es tanben un dels membres de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.


D'ara enlà - Franc Bardòu

mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

'Vidas' de Philippe Martel

Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.