Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

« Aquí se vendiá de timbres de colleccion. Darrièr la vitra èran presentadas de pochetas amb de timbres de gaireben totes los païses : polits images de bèstias, de flors, de monuments, tot aquò plen de colors. I aviá tanben de cartas e d’envolòpas que portavan un sagèl que se disiá del "primièr jorn" d’emission. Res de rar. Se met pas jol nas de tot lo monde, çò que donariá benlèu de marridas idèas a de colleccionaires envejoses. Cada jorn l’òme s’arrestava davant aquelas vinhetas. Semblava prene plaser de las véser, puèi sens agachar las autras botigas e, totjorn dapàs, tornèt trobar la carrièra del Portal Nòu. Èra gaireben nuèit quand dobriguèt la pòrta de l’ostal. »

Dins aquel pichon mond claus de la filatelia, lo legeire tornarà trobar amb plaser l’inspector Tadèu ja present dins Par o Impar.

Pèire Rabasse en 2017 presentava lo libre dins la revista Lo Lugarn. Extrach : « Dins una vila mejana que demòra de temps anonima, mas que l'autor se pòt pas empachar de nomenar Castras en fin de narracion, un òme es ensucat a mòrt.

« D'aquí entr'aquí lo paure inspector Tadèu, sens cap d'indici provant a la debuta, se va lançar sus la pista de criminals potencials. Va córrer de costats e d'autres per s'anar copar lo nas d'aicí e d'ailà. Va sautar de mal en marrit. Mas aquò's lo mestièr de policièr qu'o vòl. Es tanben lo mestièr de l'escrivan de lo far damnar una mica en lo butant dins d'andronas. Es la règla fondamentala del genre e Gui Vialà es luènh de l'aver doblidada. »


Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...