diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Çò que ne dison los autors (pagina 9) – L'objectiu d'aqueste trabalh es pas estat de far una compilacion, d'amassar lo mai possible d'expressions e locucions, per las salvar de l'oblit que las menaça en causa de l'evolucion de las practicas lingüisticas, dins una amira de conservacion o de museificacion. Es estat puslèu de concebre un aplech que permetèsse a totes d'integrar las expresssions e locucions dins la practica lingüistica.

Per la màger part, las locucions amassadas venon de gents que las emplegavan o las emplegan encara, cada jorn ; devon tornar a aquel usatge natural, espontanèu ; devon èsser presentas dins totas las situacions de comunicacion de la vida vidanta.

Quatrena de cobèrta – Lo suc e lo chuc de la lenga. Aqueste diccionari recampa mai de 6000 expressions e locucions, per la màger part jamai enregistradas, culhidas al prèp de locutors que dempuèi pichons an pas jamai quitat d’utilizar lor lenga mairala.

Cada expression o locucion, explicada e comentada del punt de vista lexical, gramatical e semantic, es balhada amb sa forma correnta, sas variantas, d’exemples preses dins la lenga parlada o literària e sas atestacions dins los diccionaris gene­rals. Utilizadas totas en occitan lengadocian, se tròban jos una forma identica o equivalenta dins los autres dialèctes.

L’obratge es completat per un indèx alfabetic qu’acampa totas las expressions, locucions e variantas e un indèx nocional que permet de tornar trobar las expressions e locucions classadas dins lo diccionari per mots-claus.

Aquela culhida es lo fruch d’un trabalh de tria e de la collaboracion de tres autors. Tot en occitan, ajudarà escolans e estudiants, mèstres e curioses a comprene e a integrar dins lor practica de la lenga aqueles biaisses de dire e de significar.

*

Tanben de legir, sus aqueste libre, la critica de Gerard Joan Barceló per Lingüistica Occitana [.pdf] e la presentacion que ne fa l'IEO d'Avairon [aquí]


Maurici Romieu : professor de letras classicas, ancian mèstre de conferéncias d'occitan a l'Universitat dels Païses d'Ador.

Andrieu Bianchi : professor d'anglés, ancian cargat de corses d'occitan a l'Universitat Michel-de-Montaigne a Bordèu.

Loís Gaubèrt : Professor agregat de letras classicas ; un còp retirat, balhèt de corses d'occitan en Roergue.



Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...