cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.

L'itinerari iniciatic dau poèta, que i acamina son legeire per la man a la chut-chut, se confond fin finala amb los gras que davalan au laberint... E au cap de la caminada, i a lo rescontre de l'indicible, que se sap qu'es just aquí, au virar dau camin. La vertat que forviam, que refudam. Sèm a mand de la veire.

Lo peu dau passant se rebauça al copet. Las ombras fugidissas e enganadoiras, tan trebolantas, son esvalidas. L'autor se tais en nos laissant sus aquel lindau, après nos aver fach partejar l'aventura de Pasifae trefolida de passion carnala, enamorada d'un dieu.

Joan-Frederic Brun


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Imagièr francais-occitan

imagier-macarel La societat Macarel propausa un imagièr francés-occitan de mai de 1000 mots. Un otís practic e fisable per apréner lo vocabulari corrent.

La lexicografa Josiana Ubaud e l'escrivan Sèrgi Viaule an causit los tèrmes occitans. L'edicion, realizada amb las edicions Piccolia, es estada sostenguda pel CIRDÒC e per la Region Lengadòc-Rosselhon. Piccolia an ja publicat d'imatgièrs pel basc, l'alsacian, lo breton, lo catalan...

Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."