En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Debuta de L'enfant polit

Un còp i aviá lo Drac. Lo Drac èra lo filh del Diable...

Un còp i aviá l’enfant polit...

E l’enfant polit èra montat sus un pomièr de pomas rojas al pus fons de l’òrt lo long del camin. Passèt un cavalièr sus un caval negre.

« Enfant polit, diguèt lo cavalièr, ai set, soi a sèla dempuèi lo matin. Seriás plan brave de me getar una poma... »

L’enfant polit causiguèt la poma pus gròssa, la pus fresca. Prenguèt vam per la getar. Mas del vam que prenguèt la branca li manquèt. Prompte lo cavalièr dobriguèt lo sac. Lo cap primièr l’enfant polit i tombèt dedins.

« A !... A !... A !... » se riguèt lo cavalièr, que tirèt lo laç corredor, puèi estaquèt lo sac darrièr la sèla, en travèrs sus l’esquina del caval.

Patrac... Patrac... Patrac... Un brieu galaupèt lo caval. Puèi s’arrestèt aval a Porcassés davant la pèira verda.

« Pèira, dobrís-te, soi lo Drac ! » cridèt lo cavalièr. E la pèira se dobriguèt e lo caval negre dintrèt. Darrièr el, la pèira se tornèt barrar.

Patrac... Patrac... Patrac... Encara lo caval galaupèt tot un brieu dins lo país de jos la tèrra. Aquí, pr’aquò, i se vei, que pertot beluguejan de rocalhas d’aur e s’escampan de vam de rius de viu argent.

« Dracon !... Dracon !... » Una femna cridava sus la pòrta d’un ostal pichon :

– Òu, Dracon, qué me pòrtas de bon ?...

– De carn fresca ! respondèt lo cavalièr, qu’èra lo Drac.

– È ben ! i tornèt la femna. I a de plaça dins la barrica del canton...

Lo Drac davalèt de caval, prenguèt lo sac, anèt a la botiga. Desfonsèt la barrica del canton. Dessarrèt lo laç corredor del sac. Tirèt pels pès l’enfant polit, lo butèt dins la barrica e prompte la tornèt fonsar, mas daissèt la bonda dobèrta.

Tres còps per jorn, cada jorn, la Draquessa veniá : « Enfantonèl, polidonèl, para lo caisson, pel trauc del bondon... »

Mas l’enfant polit voliá pas parar lo cais. La Draquessa, per l’amigadar, tornava dire : « Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon... »

[...]


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Lo Mandarin - José Maria Eça de Queirós

mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.