mars Lo darrièr libre de Cristian Chaumont ven de sortir (estiu de 2018) a las edicions de l'IEO de Lengadòc. Còsta 17 èuros e fa 388 paginas.

A per títol Abelhas e Forselons, conta l'epopèa del Còrs Franc de la Montanha Negra pendent la seconda guèrra mondiala.

Aquí, de la Montanha Negra tarnesa e audenca e sos environs, de son pèmont als cantons sud del Lauragués, fins al Castrés, Cristian Chaumont nos conta la vida del mond, alara partejats entre collaborators fisèls a Vichy e partisans de la Resisténcia.

Situacion propiça a crear de guirguilhs al dintre de la meteissa familha.

*

Cristian Chaumont, Narbonés d'adopcion dempuèi mai de vint ans, nasquèt a Masamet en 1937, a ja publicat Roges Nivolasses (2010, IEO Edicion), Recapte Ultim (2015, IEO Lengadòc), Autan Negra (2016, IEO Lengadòc), Qual se soven de Naipaspro (2017, IEO Lengadòc).


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.