mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Presentacion de l'editor – En 1878 Robèrt Loís Stevenson comença son viatge per Cevenas acompanhat de Modestina, una sauma qu’a crompada per far lo carreg. Partís del Monestièr de Gaselha dins Velai e camina cap al sud d’aquí a St-Joan de Gardonenca.

Après Velai, travèrsa Gavaudan Naut, puèi davala dins lo país dels Camisards. Tot lo long de son escorreguda, Stevenson, sens nos amagar çò que lo còrcacha e sos desavènis amb Modestina o amb lo mond encontrats, nos far partejar son apròcha poetica e sensibla de la natura e a l’encòp son camin interior. Nos convida a tastar l’embelinament de la natura salvatja, los plasers de la marcha, las nuèits passadas a la serena e qualques còps la calor de l’espitalitat. Nos fa remembrar que qualques 180 ans abans son viatge, Cevenas foguèt lo teatre d’una guèrra sens pietat ont tot un pòble luchava per poder viure sa fe.

Aqueste libre es benlèu l’istòria pus bèla escricha al sègle XIXen sus Velai, Gavaudan e Cevenas.

Lo camin seguit per l’autor es integrat al malhum dels GR, lo GR 70, sonat lo Camin de Stevenson.

L’escrivan escocés Robèrt Loís Stevenson foguèt un grand viatjaire que percorreguèt la planeta tota. Nasquèt a Edimborg (1850-1894) e moriguèt dins las Illas Samoà. Entre temps aguèt léser d’escriure qualques cap-d’òbras universals, atals son : L’Illa del Tresaur e L’Afar estranh del doctor Jekyll e d’En Hyde.


Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]