L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.

Lo libre conta l'istòria de Daniel Charbonnière que après la mòrt de son paire, daissa Montpelhièr ont ven d’acabar sos estudis de medecina per sa Dobla, en Perigòrd. Un còp tornat al sieu, lo constat de la misèria e de l’insalubritat d’aquel « Reialme de las fèbres », país de sèrvas e de selvas, lo remuda e pensa necessari per melhorar lo benèsser dels estajans del lòc d'assanir lo país. Comença donc de convéncer noblilhons e païsans de la necessitat d’obrar : mas sa grandesa e son integritat sens falhas non li menaràn pas qu'asir e detestacion.

Lo libre de 512 paginas es vendut al prètz de 28 èuros.


Naissença de miejanuech

naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...

Florilège en mineur - Pierre Bec

florilege-en-mineur-pierre-becFlorilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7

Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?