lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

"Jornal d'una escorreguda en Orient, Lo Libre Escafat tròba naturalament son encastre dins la cadena dels racontes grands de cèrca de se dins lo contacte d'alteritats a l'encòp atrasentas e fugidissas. Se pensarà, de segur, a Pécout de la man de las letras d'òc, e al Nicolas Bouvier de man de las escrituras francesas, al sens pus larg. Mas se i pòt aver quicòm de Portulan o del Poisson-Scorpion dins aquel diari marcat de fons a cima per la dolor e la beutat del mond, s'i trobarà primièr, e mai que mai, lo moment qu'una òbra se nosa e se despassa, fins a aquel abotiment que representan los dos libres que i fan resson, publicats un pauc abans, en 2007, mas que lo Viatge n'es lo primièr moment, e coma la raiç, movedissa e centrala : A l'Esperduda dau Silenci e, mai encara, Trèns per d'Aubres Mòrts."

Extrach p37 : "Me siáu installat dins l'occitan coma s'intra docetament dins lo jorn clar, coma se desvelham e s'ensolelham a la sosta deis oras de passar sens aver de se mesurar au temps. Me siáu enstallat dins una lenga autra, aquí, per fin de m'apoderar, lo temps de la traversada, l'espaci larg d'una paraula que degun me vendriá contestar. Tot dire sens un uelh per me susvelhar. Ai agut pron paciéncia per faire mieuna aquela espandida, per ma chalar de la paraula, i trobar lo fiu que s'i debanan lei fusèus de la consciéncia, per me cercar e m'i veire au mirau. Bastava d'anar veire de l'autre costat de la frasa per tornar, poderós, lo signe, lo sens e la clau ai mans e poder dire tan fier çò comprés, tot çò escondut. Es ieu que l'ai trobada la clau de la paraula. Tot aquò cargat sus meis espatlas, Atlàs se figurant de portar lo mond dei libres, siáu anat d'aise vers la lenga, totei lei lengas e sei mistèris carnaus, sei mots e sei sons, seis originas e seis istòrias, seis òmes. La mar traversada cada an per lei vacanças me menava au nos dei maires, au crosament infernau que i laissavi un pauc de ieu a cada tralh dau batèu. Lo viatge es tanben travarsada dau desir."


L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.