lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

"Jornal d'una escorreguda en Orient, Lo Libre Escafat tròba naturalament son encastre dins la cadena dels racontes grands de cèrca de se dins lo contacte d'alteritats a l'encòp atrasentas e fugidissas. Se pensarà, de segur, a Pécout de la man de las letras d'òc, e al Nicolas Bouvier de man de las escrituras francesas, al sens pus larg. Mas se i pòt aver quicòm de Portulan o del Poisson-Scorpion dins aquel diari marcat de fons a cima per la dolor e la beutat del mond, s'i trobarà primièr, e mai que mai, lo moment qu'una òbra se nosa e se despassa, fins a aquel abotiment que representan los dos libres que i fan resson, publicats un pauc abans, en 2007, mas que lo Viatge n'es lo primièr moment, e coma la raiç, movedissa e centrala : A l'Esperduda dau Silenci e, mai encara, Trèns per d'Aubres Mòrts."

Extrach p37 : "Me siáu installat dins l'occitan coma s'intra docetament dins lo jorn clar, coma se desvelham e s'ensolelham a la sosta deis oras de passar sens aver de se mesurar au temps. Me siáu enstallat dins una lenga autra, aquí, per fin de m'apoderar, lo temps de la traversada, l'espaci larg d'una paraula que degun me vendriá contestar. Tot dire sens un uelh per me susvelhar. Ai agut pron paciéncia per faire mieuna aquela espandida, per ma chalar de la paraula, i trobar lo fiu que s'i debanan lei fusèus de la consciéncia, per me cercar e m'i veire au mirau. Bastava d'anar veire de l'autre costat de la frasa per tornar, poderós, lo signe, lo sens e la clau ai mans e poder dire tan fier çò comprés, tot çò escondut. Es ieu que l'ai trobada la clau de la paraula. Tot aquò cargat sus meis espatlas, Atlàs se figurant de portar lo mond dei libres, siáu anat d'aise vers la lenga, totei lei lengas e sei mistèris carnaus, sei mots e sei sons, seis originas e seis istòrias, seis òmes. La mar traversada cada an per lei vacanças me menava au nos dei maires, au crosament infernau que i laissavi un pauc de ieu a cada tralh dau batèu. Lo viatge es tanben travarsada dau desir."


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.