vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Lo libre de 108 paginas foguèt editat per IEO Edicion en 2013. La lectura del Barracon, es pas indispensable per comprene lo roman.

Extrach

Un ser de setembre, mamà s'enanèt... e tornèt pas. Faguèri los cinc ans sens ela. La mòrt de las bèstias l'aviái vista de prèp, quand la grand tuava un lapin, un polet, quand lo cat s'èra fach espotir per una veitura a quatre passes de l'ostal. La mòrt de ma maire, la compreniái pas.

Lo temps passava, n’èri conscienta, comptavi pas los jorns ni las setmanas. Dins mon esperit, fasiái passar primièr los arguments pus favorables. Se corrissiái pas pus per òrta, se me rescondiái pas pus enlòc, s’aviái pas pus a cercar lo manjar e lo beure, èri pas pus una fugitiva. N’èri conscienta tanben qu’aquelas vacanças de Pascas s’esperlongavan anormalament, mas qué far ? M’enanar tornarmai ? Fugir quand menavi una vida normala, e mai foguèsse diferenta de la d’abans ? Per anar ont ? Al meu país ? Me tornar trapar dins la meteissa situacion ? Tornar èsser malurosa quand èri estada aculhida tant aimablament per de mond que me coneissián pas ? Aviái pas de solucion. Èri condemnada a demorar ont èri.

Extrach de la critica de Sèrgi Viaule dins Lo jornalet

Quantes n’aurà escriches de romans Sèrgi Gairal ? Sabi pas exactament que ieu legissi pas que los que pareisson en version unilingüa. Mas sabi sa produccion abondosa e es una vertadièra benediccion per la literatura nòstra. [...] Sèrgi Gairal meritariá d’èsser mai conegut, difusat e legit que çò qu’es per ara. Son escritura es a l’encòp precisa e aisida. Pòt servir als que vòlon començar a legir en occitan. Pensi aquí, plan solide, als liceans e estudiants, mas tanben a totes los que prenon de corses pels adultes. Un roman de Sèrgi Gairal es l’escasença mannada per metre lo pè a l’estriu. Per se lançar dins l’aventura de la descobèrta de la literatura occitana, i pòt pas aver melhor. E mai se me planhissi sovent, e amb rason, que n’i pas pro, que la cal desvolopar encara mai ; pasmens la literatura nòstra es encara capabla de nos reservar qualquas bonas suspresas. [...]

Sèrgi Gairal nos conta la vida gaireben coma es. Es aisit de s’identificar als personatges que met en vida. Sas narracions clauson lo vocabulari de cada jorn, sens anar quèrre lo nas darrèr l’aurelha. E subretot sens anar quèrre lo particularisme terradorenc qu’apòrta res de mai a la modernitat de la lenga. Tornarmai, aquesta coma sas autras, es una òbra que pòt participar mediaticament a l’aquisicion de la lenga. E del còp, aquí-çai, pas besonh de traduccion cara a cara coma n’i a que pensan qu’aquò seriá pedagogic. Per èsser pedagogic dins l’aprendissatge d’una lenga qual porgir a l’aprendís de tèxtes literaris clars, nets e precises. Los de Sèrgi Gairal convenon fòrça plan.

La critica tota es sul Jornalet

Tanben de legir sul meteis libre la critica de Gèli Comba [aquí]


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.