Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

Aquela polida edicion d'après las edicions originalas paregudas de son vivent vos permetrà de tornar trobar la memòria e de mièlhs presar l'òbra.

Lo libre aprestat per Henri Moucadel presenta l'edicion complèta amb revirada francesa e comentaris, apond çò que cal per precisar e esclairar los tèxtes, que d'unes tròces pòdon semblar enigmatics al lector pauc familhièr amb la lenga d'aquel temps.

L'avant-dire es de Claude Mauron. Escriu : « La pérennité des Noëls provençaux de Nicolas Saboly est, pour les Provençaux, un fait si naturel qu'ils risquent d'en oublier l'aspect miraculeux : est-il d'autres textes qui, quatre siècles après la naissance de leur auteur, figurent toujours en bonne place dans la mémoire populaire ? »

Lo libre conten seissanta nòu cants de Nadal en provençal per la part màger, dins lor grafia originala. A la seguida Lou Reviro-meinage, un pamflet politic del meteis autor, suls borrolhs que i aguèt en Avinhon al mièg del sègle XVII. Aquí tanben l'editor nos balha lo tèxte original, la revirada en francés e de nòtas.

En complement, un quasèrn polidament illustrat, titolat Sur les traces de Nicolas Saboly, balha d'indicacions biographicas, mai qualques particions.

*

Los Nadals de Nicolas Saboly (A l'asard Bautezar ! 2014, 24 x 18 cm, bilingüe occitan e francés, 448 paginas, libre brocat, cobèrta sopla plastificada amb rebats).


Auda - Claudi Assemat

auda-assemat Auda - Claudi Assemat - IEO Edicion
2004 - 88 pages - 10 € - ISBN : 2859103430

Lo roman conta l'istòria d'Auda. Dins un vilatjòt de la Montanha Negra balajat pel vent d’autan, coneis una enfança aürosa. Mas lèu lo malastre dintra dins l’ostal amb la mòrt de sa maire e son amor naissent e secrèt es bresat per la guèrra d’Argèria...

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.