mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Lo tèxt, noirit de divèrsas sorsas, notadament apocrifas, conta d'en primièr la passion de Jèsus e dels eveniments que seguisson – i comprés la spectaculara Davalada als infèrns del Crist – l'istòria se persguís puèi entrò al Jutjament Final.

Malgrat la pluralitat del material emplegat per l'autor e son eterogeneïtat, lo poèma presenta un clara unitat estilistica. E se pòt reconeisse una precisa finalitat politico-religiosa, en coeréncia amb lo mitan franciscan Espiritual de la França meridionala, tal que se desvolopèt entre lo sègle XIII e XIV.

Lo poèma sembla èsser estat compausat dins los territòris compreses entre Narbona e Montpelhièr ont operava d'aquel temps lo pus grand representant del francescanisme occitan, e lo mai radical, Petrus Joannis Olivi. L'idèa d'integrar l'Evangèli de Nicodèm dins una vision de tipe escatologica dins la quala lo ròtle dels Crist es central, es absolument originala comparativament a las autras producions vernacularas d'aquel tèxt e nos ramena clarament a la teologia istorica d'inspiracion joaquimita de Petrus Joannis Olivi.

Aquel libre presenta la primièra edicion filologica fisable d'aqueste important poèma, publicat pel primièr còp en 1883 per Hermann Suchier e jamai reeditat. L'edicion es accompanhada d'una traducion literala e d'anotacions que permeton un accessus ad textum immediat.

Lo volum met aital a disposicion dels filològs e dels istorians un aplech indispensable per una coneissença pus prigonda de la literatura religiosa occitana de l'Edat Mejana e del contèxte istoric e cultural que permetèt son espelisson.

Alessio Collura es cercaire en estudis literaris, lingüistics e filologics a l'Universitat de Trento e en estudis occitans a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr. Trabalha actualament a l'Universitat de Palèrma.


La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Mots d'oc mots d'ici - Géraud Delbès

Géraud Delbès publiquèt en agost de 2020, Mots d'oc mots d'ici.

L'autor presenta dins son libre de mots e d'expressions d'originas occitanas passats dins la lenga francesa corenta. L'ocasion per el d'explicar lor origina e lor sens primièr en lenga occitana.

Géraud Delbès es animator de ràdio, presenta sus France Bleu Occitanie de Chroniques occitanas, ensenha tanben l'occitan.

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).