cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.

Hergé aquí nos mena coma de costuma d'aventuras en aventuras, dins un viatge tras qu'agradiu an companhiá del destricat reportèr Tintin.

Es aicí implicat sens o vóler dins un trafic de stupefiants que lo mena fins a Índia, visita Pòrt Saïd, navega sus la mar roja. Coma de costuma rescontra Dupond e Dupont, e, a la perfin, mai biaisut que los malfatans que l'enròdan, Tintin, capita de desembolhar totas las enganas aprestadas per sos enemics e de trapar la vertat.


L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.

Tres lexics : informatica, matematicas, biologia

informaticaL'IEO sul sieu site propausa tres lexics :

- un per l'informatica [aquí]
- un per las matematicas [aquí]
- et un per la biologia [aquí]

Presentacion : "Aquestes lexics propausan las basas terminologicas del vocabulari contemporanèu o scientific, per sosténer l’usatge de la lenga occitana, tan plan dins l’ensenhament que dins la vida publica e professionala.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »