cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.

Hergé aquí nos mena coma de costuma d'aventuras en aventuras, dins un viatge tras qu'agradiu an companhiá del destricat reportèr Tintin.

Es aicí implicat sens o vóler dins un trafic de stupefiants que lo mena fins a Índia, visita Pòrt Saïd, navega sus la mar roja. Coma de costuma rescontra Dupond e Dupont, e, a la perfin, mai biaisut que los malfatans que l'enròdan, Tintin, capita de desembolhar totas las enganas aprestadas per sos enemics e de trapar la vertat.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.