le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Atal meteis, Richard Bordes e Claude Lacombe nos balhan « Le Vrai visage d'Eugène Le Roy ». Un libre que vai a l'encontrari d'unes autors que an ensajat d'estudiar l'èime de nòstre Perigordin d'un biais filosofic, ideologic, politic o ben religiós e que an fach falsa rota sus d'interrogacions qu'an cregut poder resòlvre per lo biais de l'interpretacion psicobiografica de son òbra.

Tot es de bon legir dins aquel libre dont la seriosa recèrca documentària es enriquesida d'una importanta tièra de retrachs fotografics, tant de nòstre perigordin coma de sa familha (la màger part inedits). En tornant a la font dels documentaris e dels testimonhatges dirècts, los autors demostrant aisidament qu'Eugène Le Roy fuguèt pas un petit foncionari que a pas capitat, amb un orizont trantalhant, cronicament andicapat per sas modestas originas, al punt de se'n inventar d'autras mai preclaras, mas a l'encontrari que fuguèt un òme que a perfièchament mestrejat, d'un cap a l'autre, sa vita e son òbra e a assumit plenament sa vita de familha, sa vita professionala, sa volontat d'escritura e sas conviccions e que s'afirmèt coma un òme de la tèrra de segur plan « dins sos esclòps ».

Lo libre es devesit en tres partidas, Essai biographique, La Franc-maçonnerie dans l'oeuvre d'Eugène Le Roy, e Images et image d'Eugène Le Roy. Dins la segonda partida, lo paragraf titolat La 'séparation' de l'Église et du Bournat (p. 208 e pp. 225 à 230), fai ben ressortir l'importanta contribucion d'Eugène Le Roy a la defensa de la lenga d'òc en Perigòrd. Per lo biais de sos romans mas tanben dins son accion militanta, Eugène Le Roy sosten una presa de consciéncia d'una identitat perigordina. Contemporanèu de Daudet e de Mistral, partatja lors preocupacions fàcia al centralisme, a l'industrialisacion e a l'exòde rural començat tre lo Segond Empiri.

Per lo biais de lor rica bibliografia, los autors nos porgísson encara mai d'informacions sus los eveniments de la debuta del sègle XXen, completant atal las informacions de « l'excellent ouvrage de Jean-Claude Dugros »(p. 208)* d'un biais fòrt utile e fòrt important, çò que mancarà pas de regaudir los nombrós perigordins interessats per l'istòria de nòstra cultura d'òc. L'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd pòt èsser fièra d'aver agut un fondator d'aquel semen.

Una vertadièra e salutària enquesta, mielhs : una contra enquesta, un libre indispensable.

Le Vrai visage d'Eugène Le Roy, Contre Enquête sur un écrivain républicain, anticlérical, libre-penseur et franc-maçon de la IIIe République : per Richard Bordes e Claude Lacombe, prefàcia de Gérard Fayolle, avant-perpaus de Catherine Pinsard, rèire-rèire-felena d'Eugène Le Roy, La Lauze, Perigüers, 2010, 326 p., 25 èuros.

Majoral Joan-Claudi Dugros


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Encaminament Catar - Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.