le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Atal meteis, Richard Bordes e Claude Lacombe nos balhan « Le Vrai visage d'Eugène Le Roy ». Un libre que vai a l'encontrari d'unes autors que an ensajat d'estudiar l'èime de nòstre Perigordin d'un biais filosofic, ideologic, politic o ben religiós e que an fach falsa rota sus d'interrogacions qu'an cregut poder resòlvre per lo biais de l'interpretacion psicobiografica de son òbra.

Tot es de bon legir dins aquel libre dont la seriosa recèrca documentària es enriquesida d'una importanta tièra de retrachs fotografics, tant de nòstre perigordin coma de sa familha (la màger part inedits). En tornant a la font dels documentaris e dels testimonhatges dirècts, los autors demostrant aisidament qu'Eugène Le Roy fuguèt pas un petit foncionari que a pas capitat, amb un orizont trantalhant, cronicament andicapat per sas modestas originas, al punt de se'n inventar d'autras mai preclaras, mas a l'encontrari que fuguèt un òme que a perfièchament mestrejat, d'un cap a l'autre, sa vita e son òbra e a assumit plenament sa vita de familha, sa vita professionala, sa volontat d'escritura e sas conviccions e que s'afirmèt coma un òme de la tèrra de segur plan « dins sos esclòps ».

Lo libre es devesit en tres partidas, Essai biographique, La Franc-maçonnerie dans l'oeuvre d'Eugène Le Roy, e Images et image d'Eugène Le Roy. Dins la segonda partida, lo paragraf titolat La 'séparation' de l'Église et du Bournat (p. 208 e pp. 225 à 230), fai ben ressortir l'importanta contribucion d'Eugène Le Roy a la defensa de la lenga d'òc en Perigòrd. Per lo biais de sos romans mas tanben dins son accion militanta, Eugène Le Roy sosten una presa de consciéncia d'una identitat perigordina. Contemporanèu de Daudet e de Mistral, partatja lors preocupacions fàcia al centralisme, a l'industrialisacion e a l'exòde rural començat tre lo Segond Empiri.

Per lo biais de lor rica bibliografia, los autors nos porgísson encara mai d'informacions sus los eveniments de la debuta del sègle XXen, completant atal las informacions de « l'excellent ouvrage de Jean-Claude Dugros »(p. 208)* d'un biais fòrt utile e fòrt important, çò que mancarà pas de regaudir los nombrós perigordins interessats per l'istòria de nòstra cultura d'òc. L'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd pòt èsser fièra d'aver agut un fondator d'aquel semen.

Una vertadièra e salutària enquesta, mielhs : una contra enquesta, un libre indispensable.

Le Vrai visage d'Eugène Le Roy, Contre Enquête sur un écrivain républicain, anticlérical, libre-penseur et franc-maçon de la IIIe République : per Richard Bordes e Claude Lacombe, prefàcia de Gérard Fayolle, avant-perpaus de Catherine Pinsard, rèire-rèire-felena d'Eugène Le Roy, La Lauze, Perigüers, 2010, 326 p., 25 èuros.

Majoral Joan-Claudi Dugros


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...