Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Jules Cubaynes es, aquí, segon los editors : « Candide qui ne comprend pas bien le monde qui l’entoure, Fabrice qui traverse le champ de Waterloo sans bien voir ce qui s’y passe et Céline qui également en 14 contemple, effaré, l’absurdité de la guerre. Mais Cubaynes, armé de sa foi comme d’un grand sentiment de fraternité envers les hommes et la nature entière, voyant ce grand chambardement en retient surtout les aspects positifs, à savoir l’empathie, voire la tendresse, tout ce qui rapproche les êtres. »

Jules Cubaynes, carcinòl, nasquèt a Saint-Hilaire de Lalbenque en 1894. Tre 1914 escriu de poesias en occitan, vendrà puèi Majoral del Felibrige e membre de l'Acadèmia dels Jòcs Florals.

Camins de guèrra de Jules Cubaynes (IEO Òlt edicion, edicion bilingüe occitan/francés, julhet de 2017, 368 paginas, edicion de Roger Lassaque, 14.90 €).


Libres illustrats + CD - Letras d'Òc

Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.