Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Jules Cubaynes es, aquí, segon los editors : « Candide qui ne comprend pas bien le monde qui l’entoure, Fabrice qui traverse le champ de Waterloo sans bien voir ce qui s’y passe et Céline qui également en 14 contemple, effaré, l’absurdité de la guerre. Mais Cubaynes, armé de sa foi comme d’un grand sentiment de fraternité envers les hommes et la nature entière, voyant ce grand chambardement en retient surtout les aspects positifs, à savoir l’empathie, voire la tendresse, tout ce qui rapproche les êtres. »

Jules Cubaynes, carcinòl, nasquèt a Saint-Hilaire de Lalbenque en 1894. Tre 1914 escriu de poesias en occitan, vendrà puèi Majoral del Felibrige e membre de l'Acadèmia dels Jòcs Florals.

Camins de guèrra de Jules Cubaynes (IEO Òlt edicion, edicion bilingüe occitan/francés, julhet de 2017, 368 paginas, edicion de Roger Lassaque, 14.90 €).


'Lo Fantauma de Canterville' d'Oscar Wilde

Es estat publicat a la fin de 2025 lo libre Lo Fantauma de Canterville... e autres contes d'Oscar Wilde.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.