seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

L'accion se debana al sègle XIX, conta l'istòria d'un francés, Hervé Joncour, que viatja al Japon, alara isolat d'Euròpa, per obténer d'uòus de manhans per fin d'ajudar l'industria de Lavilledieu, son vilatge.

Es donc question de manhans e de manhanièras, de granas e de malautiás, de viatges, d’espèr, d'amor. Jos la pluma Alessandro Baricco l’istòria se fa viatge, viatge dins l'espaci, dins la lenga, dins l'imaginari dels òmes.

Lo libre es estat adaptat al cinèma per François Girard en 2007 jol títol Silk amb per actors principals Michael Pitt e Keira Knightley.

*

Alessandro Baricco nasquèt a Turin en 1958. Encontrèt lo succès tres son primièr roman Castelli di rabbia qu'obtenguèt dins sa traduccion francesa lo prèmi Médicis étranger.

*

Corinne Lhéritier, la traductritz, es nascuda en 1966 a Alès. Abalida entre Nimes e Cevenas es dempuèi 1987 regenta en Calandreta. La de Montpelhièr fins a 1989, puèi aquela de Nimes que dubriguèt amb un ponhal d’amics. Es son trabalh de regenta que d'en primièr la butèt a far de traduccions.

Revirèt tanben la benda dessenhada Los ignorants d'Etienne Davodeau e Richard Leroy.


L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »