seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

L'accion se debana al sègle XIX, conta l'istòria d'un francés, Hervé Joncour, que viatja al Japon, alara isolat d'Euròpa, per obténer d'uòus de manhans per fin d'ajudar l'industria de Lavilledieu, son vilatge.

Es donc question de manhans e de manhanièras, de granas e de malautiás, de viatges, d’espèr, d'amor. Jos la pluma Alessandro Baricco l’istòria se fa viatge, viatge dins l'espaci, dins la lenga, dins l'imaginari dels òmes.

Lo libre es estat adaptat al cinèma per François Girard en 2007 jol títol Silk amb per actors principals Michael Pitt e Keira Knightley.

*

Alessandro Baricco nasquèt a Turin en 1958. Encontrèt lo succès tres son primièr roman Castelli di rabbia qu'obtenguèt dins sa traduccion francesa lo prèmi Médicis étranger.

*

Corinne Lhéritier, la traductritz, es nascuda en 1966 a Alès. Abalida entre Nimes e Cevenas es dempuèi 1987 regenta en Calandreta. La de Montpelhièr fins a 1989, puèi aquela de Nimes que dubriguèt amb un ponhal d’amics. Es son trabalh de regenta que d'en primièr la butèt a far de traduccions.

Revirèt tanben la benda dessenhada Los ignorants d'Etienne Davodeau e Richard Leroy.


L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.