ignorants Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada
es una benda dessenhada d'Etienne Davodeau e de Richard Leroy.

Es estada publicada en 2016 per l'associacion Terrairòl de Nimes.

Etienne Davodeau es autor de benda dessenhada, coneis pas gaire lo mond del vin. Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai legit de benda dessenhada, mas son totes dos de bona volontat e plan curioses.

Perqué se causís de se vodar la vida a escriure e a dessenhar de libres o a produsir de vin ? Cossí e per qual ?

Mai d'una annada de temps, per respondre a aquelas questions, Etienne anèt trabalhar dins las vinhas e dins la cava de Richard que, en retorn, cabussèt dins lo mond de la benda dessenhada.

Los ignorants es lo raconte gaujós d'aquela iniciacion crosada.

La traduccion occitana es de Corinne Lhéritier.


Lo vin borrut - Jean-Claude Carrière

Lo vin borrut 1 Lo vin borrut 2 Jean-Claude Carrière nasquèt a Colombièras d'Òrb en 1931, moriguèt a París en 2021. Scenarista e escrivan, publicava en 2000 lo libre Le vin bouru (Plon).

Aquí tornava sus son enfança entre vinhas e castanhals, en plen campèstre.

En mars de 2018 a Bedarius las edicions Lacour-Ollé presentavan en presença de Jean-Claude Carrière una traduccion occitana del libre realizada per Claude Bernard. Dos tòmes presentan al còp la version originala francesa e la traduccion occitana.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »