Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Tornam trobar d'actors màger del movemement de respelida coma Frederic Mistral o Robèrt lafont, mas Philippe Martel considerèt tanben de personas mens conegudas e que pr'aquò an noirit, caduna a sa faiçon, l'accion culturala occitana de lor temps.

Lo libre es estat publicat sos la direccion scientifica de Yan Lespoux e de Maria-Joana Verny e amb l'ajuda de l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e de la DGLFLF. Fa 360 paginas e còsta 24 èuros.

Nascut en 1951, Philippe Martel es agregat d’istòria e doctor d’Estat amb una tèsi sul Felibrige dirigida per Maurice Agulhon. Ancian cargat de recèrcas al CNRS, es estat professor a l’Universitat Paul-Valéry dins lo departement d’occitan.

Es l'autor d'un nombre important d'articles e de libres sus los actors de la respelida occitana o sus l'istòria d'Occitània. Son òbra es estada escricha essencialament en francés. De citar :

  • Les Noms de Montpellier (amb Jacques Bres), 2001 ;
  • Enseigner la Région (amb Pierre Boutan e Georges Roques), 2001 ;
  • Les Cathares et l’histoire. Le drame cathare devant ses historiens (1820-1992), 2002 ;
  • L’École française et l’occitan – le sourd et le bègue, 2007 ;
  • Les Félibres et leur temps. Renaissance d’oc et opinion (1850-1914), 2010 ;
  • Mémoires de pauvres. Autobiographies en vers au XIXème siècle (amb Philippe Gardy), 2010 ;
  • Études de langue et d’histoire occitane, 2015.

Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

Los Nadals de Nicolas Saboly

Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]