Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

L'edicion es acompanhada d'una traduccion francesa de Pascal Wagner. Lo libre es illustrat de cinquanta reproduccions de gravaduras d'Edouard Marsal e de cinquantas fotografias de Pascal Wagner.

Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga occitana. Son libre Dins las carrièiras dau Clapàs, es estat pel primièr còp publicat en 1896. Recampava cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas).

L'autor presentava a sos lectors un Montpelhièr popular. Un Montpelhièr uèi avalit, lo Clapàs d'un còp èra, que a la lectura se torna animar de totes aqueles ganha-pichòt, gents de pauc, anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneissián : l'occitan.

A caduna de las cincantas gravaduras originalas, l'edicion propausada en 2024, associa una fotografia actuala del site ont figura lo personatge. Fotografia presa exactament dins la perspectiva del dessenh, permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas.

Dins las carrièiras dau Clapàs es una òbra al còp grafica e literària. Un document irremplaçable.

La transcripcion en grafia classica, la traduccion e las fotografias son Pascal Wagner.

Lo libre es estat publicat amb l'ajuda de la Region Occitània e de la metropòli de Montpelhièr-Mediterranèa.

Dins las carrièiras dau Clapàs, Jorn, 2024

Cobèrta del libre, Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal, Jorn, 2024


Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.