Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

L'edicion es acompanhada d'una traduccion francesa de Pascal Wagner. Lo libre es illustrat de cinquanta reproduccions de gravaduras d'Edouard Marsal e de cinquantas fotografias de Pascal Wagner.

Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga occitana. Son libre Dins las carrièiras dau Clapàs, es estat pel primièr còp publicat en 1896. Recampava cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas).

L'autor presentava a sos lectors un Montpelhièr popular. Un Montpelhièr uèi avalit, lo Clapàs d'un còp èra, que a la lectura se torna animar de totes aqueles ganha-pichòt, gents de pauc, anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneissián : l'occitan.

A caduna de las cincantas gravaduras originalas, l'edicion propausada en 2024, associa una fotografia actuala del site ont figura lo personatge. Fotografia presa exactament dins la perspectiva del dessenh, permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas.

Dins las carrièiras dau Clapàs es una òbra al còp grafica e literària. Un document irremplaçable.

La transcripcion en grafia classica, la traduccion e las fotografias son Pascal Wagner.

Lo libre es estat publicat amb l'ajuda de la Region Occitània e de la metropòli de Montpelhièr-Mediterranèa.

Dins las carrièiras dau Clapàs, Jorn, 2024

Cobèrta del libre, Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal, Jorn, 2024


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.