mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

De fach lo sistèma tecnic mondial engendra una ruptura istorica sens precedent e s'agís de pensar « l'industrializacion de l'esperit » en cors e sos efèctes.

A travèrs lo prisme d'òbras anterioras, analisadas e criticadas – òbras de Martin Heidegger, Jean-Jacques Rousseau, André Leroi-Gourhan o Gilbert Simondon – e al lum de sas pròprias reflexions, es la question de l'òme que Bernard Stiegler torna revisitar : la tecnica per el deu èsser considerada coma una constituanta antropologica, participa a la constitucion de l'òme, a l'ominizacion.

L'autor perseguís lo sieu trabalh de recercas e d'autres libres vendràn completar aquela òbra.

Aquela volum conten :

  • La Faute d’Épiméthée (1994)
  • La désorientation (1996)
  • Le temps du cinéma et la question du mal-être (2001)

Que seràn completats per :

  • L'épreuve de la vérité dans l'ère post-véridique
  • Symboles et diaboles
  • La guerre des esprits
  • Le défaut qu'il faut. Idiome, idios, idiotie

Lo mond perdut - Sir Arthur Conan Doyle

Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle ven d'èsser publicat per IEO Edicion (2017, 244 paginas). La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

Presentacion del traductor : Degun crei pas lo Professor Challenger quand ditz qu’a vist en America del Sud quicòm de meravilhós. Las pròvas ? Las a totas perdudas en camin, levat qualques unas que pareisson farlabicadas.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.