mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

De fach lo sistèma tecnic mondial engendra una ruptura istorica sens precedent e s'agís de pensar « l'industrializacion de l'esperit » en cors e sos efèctes.

A travèrs lo prisme d'òbras anterioras, analisadas e criticadas – òbras de Martin Heidegger, Jean-Jacques Rousseau, André Leroi-Gourhan o Gilbert Simondon – e al lum de sas pròprias reflexions, es la question de l'òme que Bernard Stiegler torna revisitar : la tecnica per el deu èsser considerada coma una constituanta antropologica, participa a la constitucion de l'òme, a l'ominizacion.

L'autor perseguís lo sieu trabalh de recercas e d'autres libres vendràn completar aquela òbra.

Aquela volum conten :

  • La Faute d’Épiméthée (1994)
  • La désorientation (1996)
  • Le temps du cinéma et la question du mal-être (2001)

Que seràn completats per :

  • L'épreuve de la vérité dans l'ère post-véridique
  • Symboles et diaboles
  • La guerre des esprits
  • Le défaut qu'il faut. Idiome, idios, idiotie

L'apèl de Cthulhu - H. P. Lovecraft

L'apèl de Cthulhu L'apèl de Cthulhu de Howard Phillips Lovecraft es estat traduch par Aure Séguier en occitan en 2017.

Lo libre es disponible unicament en version numeric a cò de Caillon Dorriotz.

Conta l'istòria de Francis Wayland Thurston. Aqueste ereta d'una bóstia. Un còp d'ubèrta i tròba un estranh bas relèu e de nòtas : an pas cap des sens.

Simone Weil - L'inspiration occitane

weil-inspiration-occitane L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.

(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).

Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.