mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

Publicam aicí mai de 50 contes d’aquelas nautas tèrras, entre Avairon, Cantal e Losèra : s’i deslarga la paraula dels contaires e contairas d’aquel país de l’aspra singularitat.

La culhida e los enregistraments son de Marie-Louise Tenèze e Alain Rudelle ; la presenta edicion es de Josiane Bru, especialista dels contes populars e cò-autora del Catalogue du conte populaire français. I trobam de contes meravilhoses, de legendas, de contes per rire, de contes de dracs o de lops, de contes de bèstias : tot un tresaur de racontes e de paraula populara.

L’obratge compren lo tèxt original dels contes, fidèlament transcriches, amb la traduccion francesa en regard del tèxt occitan. Una presentacion dels contaires e de lors racontes, de nòtas, complètan lo libre.


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Simone Weil - L'inspiration occitane

weil-inspiration-occitane L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.

(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).

Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.