En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

*

Prémices de l'Europe. VIe - XIIIe siècles (2007, Sulliver) :

Dempuèi sèt sègles que los Estats ensaran de lor armadura Euròpa, dempuèi cinquanta ans qu'assajan, de tratat en tratat, de se despassar sens se renegar, es temps de rapelar qu'aquel continent es tanben fach d'espacis, de camins, de pòples, de lengas e de culturas.

Sus aquela mapa desplegada e al còr d'aquela istòria sens termièras, Robèrt Lafont considèra los grands movements umans que nos an fach Europèu, unes e divèrs, que sián : invasions sucessivas, guèrras inexpiablas, crimis dinastics o vams de creacions culturalas que sorgisson e s'espandisson.

Glaudi Barsotti dins lo jornal La Marseillaise presentava aquel trabalh : « Lo libre de Robèrt Lafont es passionant que se legís parièr d'un roman tot estent clafit de detalhs e... d'istòrias que ne fan una mena roman que vos dona l'enveja de passar lèu-lèu a la pagina d'après per saupre coma se va acabar ! E s'acabarà pas que nos dona una clau qu'es l'obertura per la cultura ! »

*

L'État et la Langue. Europe / Antiquité - XVIIe siècle (2008, Sulliver) :

Tre que los Grècs manlèvan l'alfabet als Fenicians per escriure lor lenga, l'Estat poncha jos la forma de la ciutat. Lenga e escrich desenant l'ajudan dins son servici.

Coma i a per la comunicacion orala un fixacion sistemica dicha fonologica, i a per fixar la lenga en escrich un sistèma fonematica que l'Estat n'estabís las règlas.

D'après lo codatge grèc se bastís lo codatge latin, lo nòstre, amb son contraròtle maximal de la Letra jos tres aspècts :

  • de sistèma de lenga escricha,
  • de sistèma de çò que servís a l'escriure, e
  • de sistèma de çò que s'escrich amb ela jos l'autoritat e de còp la censura de l'Estat.

Aital nasquèron en Gaula romana doas lengas novèlas : òc al Sud e oïl al Nòrd, l'autor ne seguís en parallèl l'emergéncia e lo desvolopament dins un salutari reexamen de l'istòria de França.


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Patric publica sos remembres

Patric, profession troubadour Lo cantaire Patric, actor màger de la nòva cançon occitana publiquèt en julhet de 2020 los sieus remembres. Aquí conta son percors, sas motivacions, sas inspiracions, son amor pel país que lo vegèt naisse, son amor pel cant, per la guitarra.

Lo libre d'un centenat de paginas, escrich en francés, es disponible a las edicions NomBre7, se titola : Patric, profession troubadour.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.