En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

*

Prémices de l'Europe. VIe - XIIIe siècles (2007, Sulliver) :

Dempuèi sèt sègles que los Estats ensaran de lor armadura Euròpa, dempuèi cinquanta ans qu'assajan, de tratat en tratat, de se despassar sens se renegar, es temps de rapelar qu'aquel continent es tanben fach d'espacis, de camins, de pòples, de lengas e de culturas.

Sus aquela mapa desplegada e al còr d'aquela istòria sens termièras, Robèrt Lafont considèra los grands movements umans que nos an fach Europèu, unes e divèrs, que sián : invasions sucessivas, guèrras inexpiablas, crimis dinastics o vams de creacions culturalas que sorgisson e s'espandisson.

Glaudi Barsotti dins lo jornal La Marseillaise presentava aquel trabalh : « Lo libre de Robèrt Lafont es passionant que se legís parièr d'un roman tot estent clafit de detalhs e... d'istòrias que ne fan una mena roman que vos dona l'enveja de passar lèu-lèu a la pagina d'après per saupre coma se va acabar ! E s'acabarà pas que nos dona una clau qu'es l'obertura per la cultura ! »

*

L'État et la Langue. Europe / Antiquité - XVIIe siècle (2008, Sulliver) :

Tre que los Grècs manlèvan l'alfabet als Fenicians per escriure lor lenga, l'Estat poncha jos la forma de la ciutat. Lenga e escrich desenant l'ajudan dins son servici.

Coma i a per la comunicacion orala un fixacion sistemica dicha fonologica, i a per fixar la lenga en escrich un sistèma fonematica que l'Estat n'estabís las règlas.

D'après lo codatge grèc se bastís lo codatge latin, lo nòstre, amb son contraròtle maximal de la Letra jos tres aspècts :

  • de sistèma de lenga escricha,
  • de sistèma de çò que servís a l'escriure, e
  • de sistèma de çò que s'escrich amb ela jos l'autoritat e de còp la censura de l'Estat.

Aital nasquèron en Gaula romana doas lengas novèlas : òc al Sud e oïl al Nòrd, l'autor ne seguís en parallèl l'emergéncia e lo desvolopament dins un salutari reexamen de l'istòria de França.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Imagièr francais-occitan

imagier-macarel La societat Macarel propausa un imagièr francés-occitan de mai de 1000 mots. Un otís practic e fisable per apréner lo vocabulari corrent.

La lexicografa Josiana Ubaud e l'escrivan Sèrgi Viaule an causit los tèrmes occitans. L'edicion, realizada amb las edicions Piccolia, es estada sostenguda pel CIRDÒC e per la Region Lengadòc-Rosselhon. Piccolia an ja publicat d'imatgièrs pel basc, l'alsacian, lo breton, lo catalan...

Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.