Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes d'agost de 2020 tornava sus aquela reedicion. Aquí çai-jos çò que ne disián.

De buòus e d’òmes...

Abrivado, Afeciouna, Bandido, Biòu... Aquel lexic plan conegut dels gardians, dels afogats de Camarga e dels amators de corsa liura, pòt semblar escur a un profane. Dins son diccionari, Jacky Simeon a recampat aquel vocabulari de la Bouvino, e tanben los grands noms d’aquela tradicion.

Entre los quasi 300 articles que i caupon, òm pòt trapar de A a Z las biografias dels rasetaires e dels buòus de legenda, un recuèlh d’anecdòtas inedichas, e tanben los mots tecnics per deschifrar las subtilitats de la corsa liura, coma per exemple las cocardas desparièras... lo tot illustrat amb de fòtos espectaclosas presas sus lo viu.

Editat primièr en 2014, lo diccionari ven tot bèl just d’èstre mes a jorn per son autor, « sèt ans après sa primièra edicion, lo caliá actualizar amb los noms novèls dau raset », çò ditz Jacky Simeon. « Los rasetaires stars de uòi coma Cadenas e Zekraoui, e tanben de buòus ufanoses coma Mignon, Jupiter o Cupidon i fan sa dintrada e rejonhon los mitics Rami, Quasimodo, Ventadorn, Ringo o Pascalet. »

Vertadièra legenda viva de la corsa liura, Jacky Simeon, premiat de la Cocarda d’Aur en 1983, veirà son astrada cabussar en Julh 1989 dins las arenas d’Arles quand una terribla cornada de Vidocq li traucarà l’artèra femorala. L’èx-rasetaire que se ditz « mòrt dins l’arèna, reviudat dins l’escritura » partatja totjorn sa passion amb los afecionats. E coma l’ensems dau mond de la Bouvino, a l’arrèst forçat pendent la crisi sanitària, es « impacient de tornar trapar los ronds e que las corsas se tòrnen debanar ! En Lengadòc, pas de fèsta sens los buòus ! ».


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho - Joan-Ives Casanòva

Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).