si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Sa vida a pas gaire de secrèt, son òbra es coneguda dins lo mond entier, mas gaire estimat en França... ! Es conegut dins de quantitat de país, come un dei mai grands saberuts, dei mai grands escrivans, subretot, lo saben ben, au Japon.

Pasmens nos mancava una biografia, un estudi de qualitat sus Fabre, en lenga nòstra.

La Majorala Pierette Bérengier ven de recassar l’escomessa. Dins un polit librilhon, nos presenta, en provençau, « l’Oumèro di tavan », nos ne'n cònta la vida extraordinària, sei coneissènças, son achiniment a l’òbra, sei descubertas ; amb aqueu libre descurbiretz un òme que deuriá èstre mostrat en exemple a totei lei joines de nòstre temps.

Totei pòdon tirar profiech d’aqueu libre, se coneissètz pas ben nòstra lenga, la reviradura francesa es en fàcia...

« Si man avien tengu d’alo » de Pierette Bérengier, edicion L’Aucèu Libre - 108 paginas en 10x17,5 cm - 12 € - ISBN : 978-2-917111-06-2


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Une langue en quête d’une nation - Francesca Zantedeschi

zantedeschi Une langue en quête d’une nation un libre de Francesca Zantedeschi (IEO Edicion, 2013, 202 paginas, 22 èuros).

Presentacion – Amb aqueste trabalh, rigorós e precís, Francesca Zantedeschi nos acompanha dins los debats d'una epòca dont l'èco s'ausís encara uèi.

Se concentra suls procediments de reconeissença, dins un Estat-Nacion, d'una lenga diferenta de la lenga oficala.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.