Un article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.
Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.
Sa vida a pas gaire de secrèt, son òbra es coneguda dins lo mond entier, mas gaire estimat en França... ! Es conegut dins de quantitat de país, come un dei mai grands saberuts, dei mai grands escrivans, subretot, lo saben ben, au Japon.
Pasmens nos mancava una biografia, un estudi de qualitat sus Fabre, en lenga nòstra.
La Majorala Pierette Bérengier ven de recassar l’escomessa. Dins un polit librilhon, nos presenta, en provençau, « l’Oumèro di tavan », nos ne'n cònta la vida extraordinària, sei coneissènças, son achiniment a l’òbra, sei descubertas ; amb aqueu libre descurbiretz un òme que deuriá èstre mostrat en exemple a totei lei joines de nòstre temps.
Totei pòdon tirar profiech d’aqueu libre, se coneissètz pas ben nòstra lenga, la reviradura francesa es en fàcia...
« Si man avien tengu d’alo » de Pierette Bérengier, edicion L’Aucèu Libre - 108 paginas en 10x17,5 cm - 12 € - ISBN : 978-2-917111-06-2
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada
a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada
del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise
Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) 
Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).