Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

*

Lo roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ, Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas

La comparason del cicle arturian e de las legendas nartas nais en 1969 quand Joël Grisward publica un article que dobrís de perspectivas nòvas als estudis arturians : « Lo motiu de l’espasa escampada dins lo lac : la mòrt d’Artur e la mòrt de Batraz ». I torna prene, a la seguida de Georges Dumézil, l’estudi comparatiu de las legendas nartas, mas en las confrontant aqueste còp a la literatura arturiana amb de resultas fòrça fruchosas.

Laurenç Alibèrt propausa de perlongar aquela comparason mas amb una òbra medievala occitana, lo roman de Jaufré en prenent en compte de nombroses tèxtes ossetes inedits.

Abondós tant dins Jaufré coma dins las legendas nartas, lo meravilhós es pas concebut aquí coma objècte d’estudi pròpri, mas coma un metòde d’investigacion comparatiu sus un triple camp : estructural, generic e cultural.

Laurenç Alibert ensenha l’occitan a l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e precedentament la literatura francesa e comparada al Collègi Universitari francés de Moscau. A publicat mantuns articles de literatura e de mitologia comparada.


La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.