dicco-ubaud Lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud  en preparacion dempuèi d'annadas ven de sortir (2011) a cò de Trabucaire.

Fruch de sièis annadas de trabalh, aqueste diccionari recampa formas centralas e variantas del lengadocian tant eiretat coma modèrne, en abordant totes los camps lexicals (scientific, literari, tecnologic, economic, etc.), per respondre a totes los publics que demandan una lenga normada e fisabla.

Lo diccionari (limitat a l'ortografia e la gramatica de 109 000 intradas, las alternàncias vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats) intègra totas las preconizcions del CLO (Conselh de la lenga Occitana) e s'apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologias. Ten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e sos abitans, prenoms, personatges e eròis de l'Antiquitat. L'obratge es completat per una importanta introduccion a la lexicografia occitana, que detalha abondosament los problèmas rescontrats per sa redaccion. Dona tanben la tièra de las fautas e cauquilhas del diccionari d'Alibèrt.

Serà donc tanben util als autres dialèctes per la partida metodologia e terminologia, e segur per tot lo lexic pan-dialectal.

Bulletin de comanda e entresenhas - [aicí]


La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

'Vidas' de Philippe Martel

Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.