Jornal d'un Jaquet Las Éditions des Régionalisme publiquèt en març de 2021 lo raconte de viatge de Sèrgi Viaule : Jornal d'un Jaquet.

Lo libre de 224 paginas, illustrat, conta l'escoreguda de l'escrivan sul mitic camin de Sant Jacme. Es lo jornal tengut jorn per jorn, pel caminaire, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu.

Cada caminada, cada experiéncia es unica. La siá, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica.

Mai que d’una quista personala, es l’evocacion emocionanta d’una introspeccion que nos liure aquí l'escrivan que fa de longa l’anar-tornar entre l’endedins e l’endefòra d’un viatge intime e iniciatic.

Aqueste Jornal d’un jaquet foguèt escrich a passes lents, sus un sendarèl pas totjorn luminós, per un ideós en cèrca d’estèlas. Libertat, poesia e frairetat son tantas pèiras que marquèron son caminament.

Sèrgi Viaule es nascut en Albigés. Es un des escrivans occitans los mai actiu d'aquestat debutat de sègle. A escrich poesias, novèlas (Fotuda planeta, Una ponhada de clavèls, Dança amb los voltres), romans (Na Balfet, Atal fasèm), racontes de viatges (Escorregudas en Albigés, Passejada en Escandinavia, Sus las pesadas de Robèrt-Loís Stevenson, Barrutlada en Irlanda e en Gallas). Es tanben traductor.

Porgís al lector del sègle XXI un occitan natural, de bon comprene, enrasigat dins sa pratica quotidiana de la lenga.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Florilège en mineur - Pierre Bec

florilege-en-mineur-pierre-becFlorilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7

Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.