Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Joan Bodon, que jamai se limitèt pas a un espaci clau. Espaci al còp geografic o imaginari. Atentiu als autres, a lors condicions, que podián revertar la siá, pivelat per sos encontres amb las autras culturas, per l’umanisme que caduna pòrta e que sentissiá, foguèt portat per un espaci e un temps, per una origina, per una lenga. Es tot aquò que nos donèt a travèrs sa creacions.

Bertrand Guibert dins son libre questiona çò que menèt Joan Bodon a escriure una de los òbras mai legida a la literatura occitana modèrna.

Lo libre es bilingüe amb de fotografias de J.-P. Devals.


L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Prèmi Ostana de 2015

grains-of-gold Mai de 2015, James Thomas (Bristòl 1971) ven de reçaupre lo Prèmi Ostana per la lenga occitana.

Ven de publicar : Grains of gold una antologia de la literatura occitana a cò de Francis Boutle Publishers [ligam]

Aqueste prèmi recompensa la qualitat de son trabalh en favor de la difusion de la literatura occitana dins lo mond.

Vidas e engranatges - Florian Vernet

Vidas e engranatge Al mes d'agost de 2020 IE0 Edicions tornèt editar lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges.

Publicat pel primièr còp en 2004 aquel recuèlh de vint-e-quatre novèlas èra agotat dempuèi qualques ans.

Lo libre obtenguét lo prèmi Jaufre Rudel en 2005.