En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.
Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.
Joan Bodon, que jamai se limitèt pas a un espaci clau. Espaci al còp geografic o imaginari. Atentiu als autres, a lors condicions, que podián revertar la siá, pivelat per sos encontres amb las autras culturas, per l’umanisme que caduna pòrta e que sentissiá, foguèt portat per un espaci e un temps, per una origina, per una lenga. Es tot aquò que nos donèt a travèrs sa creacions.
Bertrand Guibert dins son libre questiona çò que menèt Joan Bodon a escriure una de los òbras mai legida a la literatura occitana modèrna.
Lo libre es bilingüe amb de fotografias de J.-P. Devals.
Sul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.
Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e
razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge
es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.
Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion
a las Edicions dels Regionalismes.