Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Los editors presentan un extrach de la Cançon de Girart de Rosselhon, e de poèmas d'Ademar de Poitiers, d'Alberic de Pisançon, de Beatritz de Dia, de Bertran d'Aurèl, de Bieiris de Romans, d'En Genim d'Urre de Valentinés, de Falquet de Romans, de Felip de Valenza, de Guilhèm Augièr Novella, de Guilhèm de Balaun, de Guilhèm Magret, de Guiraut de Calanson, de Pèire Bremon lo Tòrt, de Perdigon, de Pomairòl, de Pons de Monlaur, de Prebòst de Valensa, e de Raimon d'Anjou.

Cada tèxt es acompanhat d'una presentacion e de sa traduccion en francés. Une bibliografia e un indèx dels noms de luòcs, de personas e d'autors es tanben present.


L'Eternitat estraviada - Joan-Ives Casanòva

mars Es sortit en 2017 a las edicions L'aucèu Libre lo libre L'Eternitat estraviada de Joan-Ives Casanòva.

L'obratge de 144 paginas conten quatre nòvas. Los tèxtes son en occitan provençal, caduns accompanhats d'una traduccion francesa de l'autor.

Lo sieu darrièr libre L'Enfugida sortiguèt en çò de l'editor Trabucaire en 2014.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.