Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Los editors presentan un extrach de la Cançon de Girart de Rosselhon, e de poèmas d'Ademar de Poitiers, d'Alberic de Pisançon, de Beatritz de Dia, de Bertran d'Aurèl, de Bieiris de Romans, d'En Genim d'Urre de Valentinés, de Falquet de Romans, de Felip de Valenza, de Guilhèm Augièr Novella, de Guilhèm de Balaun, de Guilhèm Magret, de Guiraut de Calanson, de Pèire Bremon lo Tòrt, de Perdigon, de Pomairòl, de Pons de Monlaur, de Prebòst de Valensa, e de Raimon d'Anjou.

Cada tèxt es acompanhat d'una presentacion e de sa traduccion en francés. Une bibliografia e un indèx dels noms de luòcs, de personas e d'autors es tanben present.


Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.