Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Los editors presentan un extrach de la Cançon de Girart de Rosselhon, e de poèmas d'Ademar de Poitiers, d'Alberic de Pisançon, de Beatritz de Dia, de Bertran d'Aurèl, de Bieiris de Romans, d'En Genim d'Urre de Valentinés, de Falquet de Romans, de Felip de Valenza, de Guilhèm Augièr Novella, de Guilhèm de Balaun, de Guilhèm Magret, de Guiraut de Calanson, de Pèire Bremon lo Tòrt, de Perdigon, de Pomairòl, de Pons de Monlaur, de Prebòst de Valensa, e de Raimon d'Anjou.

Cada tèxt es acompanhat d'una presentacion e de sa traduccion en francés. Une bibliografia e un indèx dels noms de luòcs, de personas e d'autors es tanben present.


Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.

L'occitan de viva votz - Joan Fulhet

occitan-viva-votz-fulhet L'occitan de viva votz de Joan Fulhet es un metòde de prononciacion de l'occitan lengadocian (Editor : IEO, 2008).

1 - Presentacion de l'editor

L'occitan de viva votz : metòde de prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetisme per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend mai que mai de son ensenhament.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »