Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

1984 foguèt escrich en 1948, just après la segonda guèrra mondiala. Foguèt publicat en 1949. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat.

Dins 1984 Orwell imagina e fa viure los elements a mand de sosténer los totalitarismes futurs. Lo roman es vengut una referéncia en matèria de distopia. Qual coneis pas Big Brother coma figura metaforica del regime policièr e totalitari, de la societat de susvelhança tan plan coma de la reduccion de las libertats ?

Alara, qual sap se 1984 es pas, mai que jamai, d’actualitat a l’ora d’internet ont los dominants s’enfonilhan un pauc mai cada jorn dins nòstra vida privada e demesisson a còps de tròp d’informacion e de novèlas farlabicadas (fake news), la quita nocion de vertat objectiva ?

George Orwell escaisnom d’Eric Arthur Blair nasquèt en 1903 e defuntèt en 1950. Foguèt cronicaire, critic literari e romancièr. Sas òbras mai conegudas son : Animal farm – ja tradusit en occitan – e 1984.

Lo succès enòrme qu’an totjorn aqueles dos libres es tal que se parla de la societat Orwelliana per illustrar la societat de susvelhança de totes.

Pèire Beziat (nascut en 1954) nos torna presentar una òbra màger de la literatura mondiala. Ja foguèron editats traduches per el :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions).
  • La pèsta escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes).

*

mars


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Libre - 'La technique et le temps' - Bernard Stiegler

mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.