Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.

Lo libre publicat per las Premsas Universitàrias de Bordèu, presenta la morfologia nominala e verbala, e la sintaxi de l'occitan ancian. Recampa çò que cal saber per poder legir aisidament los trobadors e los tèxtes de la literatura occitana de l’Edat Mejana.

Lo cambiament màger es l’apondon d’una part importanta consacrada a la fonetica istorica. Los autors estudian aquí menimosament lo caminament dels fonèmas e lor evolucion dempuèi lo latin fins a l’occitan ancian.

L'obratge se vòl simple e pedagogic, clar e de bon consultar per tal que la descobèrta e l’aprendissatge de la lenga occitana foguèsson al còp agradius e eficaces.

Es de notar que per aquesta quatrena edicion los dos autors an causit d'emplegar coma lenga de referéncia l'occitan.

La lenga del trobar, Maurice Romieu e André
Bianchi

Cobèrta del libre La lenga del trobar de Maurice Romieu e André Bianchi (Premsas Universitàrias de Bordèu, 2025)


Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André

beluguet-e-lo-drac Beluguet e lo Drac de Robert Perrotto-André (Lacour-Ollé, 2005, 152 paginas, 15.00 €).

Una novèla aventura e una novèla quista per lo Beluguet. Après qu'aguèsse desliurada la Luna, vaquí qu'es a caçar lo Drac qu'a raubat la clau d'aur de Bauma Santa e lo tresaur dei Nanets.

Los ensenhaments de M. Lapluma - Andrieu Lagarda

Los ensenhaments de M. Lapluma de Andrieu Lagarda (Letras d'òc, 2017, 15 x 21 cm, 160 paginas, 20 €, ISBN : 978-2-916718-76-7).

Aqueste libre recampa una garba de cronicas d'Andrieu Lagarda dedicadas a la lenga occitana, paregudas pel primièr còp dins la revista Lo Gai Saber.

D'un biais risolièr e umoristic, l'autor balha conselhs e ensenhaments a totes los que vòlon escriure en lenga occitana.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?