lo-cambiament-vialaLo cambiament - Gui Vialà
La vida a Castras al temps de la Revolucion
IEO del Tarn - 2002 - 240 paginas - 15 x 21 cm - 18 €
ISBN : 2951939701

Lo cambiament es un roman istoric de Gui Vialà. Conta l'istòria de dos amics que tot deuriá opausar.

L'accion se debana del temps de la revolucion francesa a Castras de 1788 a 1792.

A travèrs los uèlhs de dos jovents, Gui Vialà nos passeja dins lo Castras del temps de la Revolucion, amb sos espèrs, sas paurs. Amb eles venèm testimòni d'aquel cambiament que marquèt, amb violéncia, lo país.

Gui Vialà nasquèt a Soal (Tarn) en 1920. Es l'autor de mantun roman en lenga occitana. Entre autres : Par o impar (1984), Lo gorg del bauç (1991), Lo quasèrn de Francés Calquièr (1998).


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan - Patrick Sauzet

botgeta Es sortit en 2019 lo diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan en çò de las edicions Yoran.

Son edicion es estada aprestada per Patrick Sauzet. Lo libre de 576 paginas, es al format 8,5 x 12 cm.

Aquel diccionari conten 13 000 mots e reviradas (5 600 intradas costat francés e 7 400 costat occitan). Lo vocabulari presentat es lo de la vida vidanta e es adaptat al mond de uèi.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.