Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024
Detalh de la cobèrta del libre 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lo dijòus 12 de setembre de 1213, los cavalièrs occitans e catalano-argoneses del rei d'Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic se remosan fàcia al castèl de Muret prèp de Tolosa. Aquí se tròban los soldats franceses de Simon de Montfòrt que capdèla la crosada presicada pel papa Innocent III en 1208 contra los senhors occitans accusats de complicitat amb l'eresia catara.

Lo libre de Martín Alvira Cabrer tornar sus l'eveniment que decidiguèt per part del debanar de la guèrra. Après vint an de guèrra la monarquia francesa prendrà lo poder sus la region, restacant lo comtat de Tolosa al reialme de França après la somission de Raimond VII.

La batalha de Muret (1213) es una de las tres grandas batalhas que decidiguèron del futur dels Estats europèus amb la de las Navas ganhada dins lo sud d'Espanha contra los musulmans (1212) e la batalha de Bovina (1214) ganhada per Philippe Auguste contre l'emperador germanic.

Martín Alvira Cabrer es professor titulari d’istòria medievala a l’Universidad Complutense de Madrid, ancian membre du Centre d’Études Cathares de Carcassona puèi cercaire associat al FRA.M.ESPA (FRAnce Méridionale et ESPAgne) del CNRS UMR 5136 de Tolosa.

Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024

Cobèrta del libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024


Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

La Miugrana entre-duberta - Teodòr Aubanèl

miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.