La paciéncia de l'ase, Cristian Laus
Detalh de la cobèrta del libre 'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Aquel recuèlh pòt èsser vist coma la seguida del libre paregut en 1999 a cò d'IEO Edicions, Los Uèlhs de l’anhèl, recuèlh contenent sos racontes autobiografics de mainatge e d'estudiant.

Dins La paciéncia de l'ase, Cristian Laus torna prene la rega ont l'aviá daissada e presenta los eveniments que visquèt de 1959 a 1968. Raconte d'en primièr lo temps — quasi dos ans — de son servici militar en França e en Argèria, puèi torna dins una segonda part sus son installacion a Albi e son engatjament per la lenga occitana en Albigés.

Aquesta segonda part representa un document preciós sus l'istòria de la Renaissença Occitana. Pauc los occitanistas a aver contat lor experiéncias de militant coma Robèrt Lafont dins Pecics de mièg-sègle o Nani Monsur, o encara recentament, Sèrgi Viaule dins Itinerari d'un resistent.

La paciéncia de l'ase, Cristian Laus

Cobèrta del libre La paciéncia de l'ase de Cristian Laus (Centre Cultural Occitan d'Albigés, 2024)


Roges Nivolasses - Cristian Chaumont

Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !