La paciéncia de l'ase, Cristian Laus
Detalh de la cobèrta del libre 'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Aquel recuèlh pòt èsser vist coma la seguida del libre paregut en 1999 a cò d'IEO Edicions, Los Uèlhs de l’anhèl, recuèlh contenent sos racontes autobiografics de mainatge e d'estudiant.

Dins La paciéncia de l'ase, Cristian Laus torna prene la rega ont l'aviá daissada e presenta los eveniments que visquèt de 1959 a 1968. Raconte d'en primièr lo temps — quasi dos ans — de son servici militar en França e en Argèria, puèi torna dins una segonda part sus son installacion a Albi e son engatjament per la lenga occitana en Albigés.

Aquesta segonda part representa un document preciós sus l'istòria de la Renaissença Occitana. Pauc los occitanistas a aver contat lor experiéncias de militant coma Robèrt Lafont dins Pecics de mièg-sègle o Nani Monsur, o encara recentament, Sèrgi Viaule dins Itinerari d'un resistent.

La paciéncia de l'ase, Cristian Laus

Cobèrta del libre La paciéncia de l'ase de Cristian Laus (Centre Cultural Occitan d'Albigés, 2024)


Bruèissa o fadarèla ? - Jaumet Demèsa

demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

'La technique ou l'enjeu du siècle' de Jacques Ellul

Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.