La paciéncia de l'ase, Cristian Laus
Detalh de la cobèrta del libre 'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Aquel recuèlh pòt èsser vist coma la seguida del libre paregut en 1999 a cò d'IEO Edicions, Los Uèlhs de l’anhèl, recuèlh contenent sos racontes autobiografics de mainatge e d'estudiant.

Dins La paciéncia de l'ase, Cristian Laus torna prene la rega ont l'aviá daissada e presenta los eveniments que visquèt de 1959 a 1968. Raconte d'en primièr lo temps — quasi dos ans — de son servici militar en França e en Argèria, puèi torna dins una segonda part sus son installacion a Albi e son engatjament per la lenga occitana en Albigés.

Aquesta segonda part representa un document preciós sus l'istòria de la Renaissença Occitana. Pauc los occitanistas a aver contat lor experiéncias de militant coma Robèrt Lafont dins Pecics de mièg-sègle o Nani Monsur, o encara recentament, Sèrgi Viaule dins Itinerari d'un resistent.

La paciéncia de l'ase, Cristian Laus

Cobèrta del libre La paciéncia de l'ase de Cristian Laus (Centre Cultural Occitan d'Albigés, 2024)


IEO Edicion tornèt editat 'Lo libre dels grand jorns' de Joan Bodon

Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Pèire Godolin - Edicion comentada e traduccion integrala

Sortiguèt en febrièr de 2009 a las edicions Privat lo libre Pèire Godolin. Oeuvres complètes. L'edicion es estada aprestada per Pèire Escudé.

Pèire Godolin – De las annadas 1600 fins 1649 ont morís, de la fin de l’umanisme fins a la començança de la provincializacion, Godolin ten de cantar e de representar l’imatge complèxe e multiple d’una societat tolosana, occitana, francesa, en mutacion complèta.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]