cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Presentacion del libre e del trabalh de Élodie de Oliveira (sorsa : universitat del Miralh a Tolosa, programa de las conferéncias DMOO - 2012-2013) : "Joan Bodon (1920-1975) es plan segurament l’un dels autors occitans mai legits e mai comentats. Los nombroses trabalhs que pòrtan sus sas òbras manifèstan pr’aquò una fòrta omogeneïtat dins lors apròchis e lors conclusions : la critica bodonenca privilegièt, tre sas debutas, de grasilhas de lectura d’òrdre social, politic o encara religiós al detriment d’una interrogacion literària. La critica que s’escriu dins d’amiras illustrativas e utilitàrias anula lo plaser del tèxt. Cossí menar la recerca sus Bodon a pluralisar e a renovelar sas lecturas e sas practicas ? Los estudis bodonencs sofrisson d’una tripla restriccion dins lo rapòrt al tèxt : cercan a far escapar l’òbra a tota apreënsion istorica, linguistica e estetica. Son aquestes tres "interdiches" que l’edicion critica procurada per Elodia de Oliveira (Tolosa, Seccion francesa de l’Associacion internacionala dels estudis occitans, 2012) de La canson del país (1948) s’es estacada a interrogar. Refond la practica de la filologia editoriala en la dobrissent d’un costat sus l’estudi linguistic, d’autre costat sus l’analisi literària. L’edicion critica de La canson del país dona luòc a l’elaboracion de modèls scientifics fins ara relativament nòus dins la recerca occitana :

  1. l’edicion filologica d’una òbra modèrna que son aparat critic, que s’interèssa a las variantas linguisticas e ortograficas, permet de jutjar de la recepcion editoriala dels tèxtes ;
  2. lo glossari linguistic que, fondat sus un estudi menimós de la lenga de l’autor, es apelat a renovelar la lexicografia occitana en prepausant als diccionnaris per venir non pas sonque un apròchi scientific, mas de descripcions e de semantisacions fisablas ;
  3. d’analisis literàrias que, en tot respondre als debats actuals de la critica, impausan un novèla teoria interpretativa qu’inscriu Bodon dins lo camp de la literatura contemporanèa (occitana e europenca).

L’edicion critica d’una òbra occitana modèrna, tala coma la concep Elodia de Oliveira, es un laboratòri metodologic qu’ofrís als cercaires (filològs, istorians de la literatura, criticas, linguistas) de metòdes e de teorias aptes a suscitar de trabalhs novèls."


Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Diccionari occitan provençau/catalan

diccionari-occitan-catalan-bezsonoff-montalatEs sortit (mai de 2015) lo diccionari occitan provençau-catalan de Joan-Daniel Bezsonoff.

Presentacion de l'editor - Lo Diccionari occitan provençau-catalan es un instrument per facilitar au public catalan la lectura directa de la literatura occitana. Aquela òbra descriu principalament lo provençau corrent amb referéncias a totei leis autreis variantas de la lenga occitana. Maugrat l’emplec de la grafia classica, lo diccionari, gràcias a remandaments, permet una lectura aisada dei libres de l’escòla d’Avinhon.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.