Retrach del colonizat - Albert Memmi

retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

Aquesta edicion es accompanhada d'un tèxt original de l'autor sus la situacion actuala de las minoritas de l'exagòn que n'actualiza la portada.

Albert Memmi, josieu e tunisian d'origina, viu ara a París al crosament de mai d'una cultura. Es romancièr e sociològ de reputacion internacionala.

Taula :

  • Prològ per Cristian Rapin - p5
  • Retrach del colonizaire : resumit per Cristian Rapin - p7
  • Retrach del colonizat - p23
  • Pòstfàcia : entrevista d'Albèrt Memmi, reculhida per Jòrdi Blanc - p103
 

La Bèstia dau Coàr - Didier Leclerc

La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.

La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.