retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

Aquesta edicion es accompanhada d'un tèxt original de l'autor sus la situacion actuala de las minoritas de l'exagòn que n'actualiza la portada.

Albert Memmi, josieu e tunisian d'origina, viu ara a París al crosament de mai d'una cultura. Es romancièr e sociològ de reputacion internacionala.

Taula :

  • Prològ per Cristian Rapin - p5
  • Retrach del colonizaire : resumit per Cristian Rapin - p7
  • Retrach del colonizat - p23
  • Pòstfàcia : entrevista d'Albèrt Memmi, reculhida per Jòrdi Blanc - p103

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.