Argumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).
Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.
Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.
- Vailet de bòrda, puèi volontar de la liberacion ; regent de 1948 a 1968.
- 1948-1955 : redactor en cap de OC.
- 1950-1955 : membre de la direccion de l'IEO, amb Ismaël Girard e Robèrt Lafont. Estructuracion de l'Institut d'Estudis Occitans.
- 1956 : Declaracion de Nerac, amb Bernat Manciet.
- 1964 : insuccès de la Mocion d'union, per la coabitacion de las tendéncias dins l'IEO.
- Après 1953, organiza dins la diversitat, jol títol de Caireforc d'Occitània, de manifestacions qu'an per tòca l'aligança amb lo movement occitan (Festival de Montalaban, Mòstra del Larzac, Centre del Barròc, Edicions Cocanha, Assisas de la Decentralizacion Nacionala, Forum de las Identitats Comunalas, Montalban-Camera) e publica doas revistas : Mòstra e Baroque."
Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).
En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de
Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.
Teodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.