Publicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.
Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.
Un classic.
Extrach - Acabada la montada, un bofe d’aura nos tenguèt espelofits. Lo cèu èra larg e lisc, furnat de vènt e d’automne. Rogier diguèt : « Aicí siám. »
Tocant lo camin, virada vers la comba jauna e roja, i aviá una lausa simpla. Sus la pèira una man sèns biais aviá pintat : « Aicí moriguèt afuselhat pèr l’enemic, Joan Larsinhac, que li disián Joanet. » Quauqui margaridas s’èran passidas dins una caisseta de fèr rovilhada.
Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en
2001 per Atlantica/Institut Occitan.
Lo libre-CD de Joan-Pau Verdier Lenga de pelha recampa 22 cronicas radiofonicas en version tèxt e àudio.
L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel
Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.