traucs-dins-lo-nonres-carbona Traucs dins lo nonrés de Felip Carbona
(PyreMonde edicion, 2005, 74 paginas).

Presentacion : Felip Carbona nasquèt en 1944 a Foix, breç enrodat de las montanhas pirenencas. Las quitèt pro lèu, trop lèu. Los estudis acabats, tornèt a Bordèu, puèi a Tolosa, vilas universitàrias pus vesinas de las montanhas de son còr.

Militant occitanista de longa, s'encarguèt del sector recèrca de l'Institut d'Estudis Occitans puèi ne foguèt, qualques annadas, lo president. Baileja, dempuèi bèl temps, la revista Lo Gai Saber.

Lo libre conten quatre tèxtes :

  • Nos caliá caminar... Raconte d'un viatge en 2CV vielhassa a travèrs lo Saara.
  • Escorreguda dins la nueit conta una primièra experiéncia d'esquí en Nauta-Vesubia.
  • Santa-Victòria o cossí menar una primièra escalada de nauta dificultat dins la montanha que Cezanne illustrèt tant-e-mai lo Mont Venturi.
  • Indo-Cash 72 conta una expedicion dins lo Pamir afgan, nos passeja entre París a Kabol en R4 vièlhas, subrecargadas e poiridas. D'aquí un fum d'aventuras mecanicas. Gochan ne conta una.

Quatre racontes cortets sul tema de l'aventura e dels espòrts de montanha.


Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.