traucs-dins-lo-nonres-carbona Traucs dins lo nonrés de Felip Carbona
(PyreMonde edicion, 2005, 74 paginas).

Presentacion : Felip Carbona nasquèt en 1944 a Foix, breç enrodat de las montanhas pirenencas. Las quitèt pro lèu, trop lèu. Los estudis acabats, tornèt a Bordèu, puèi a Tolosa, vilas universitàrias pus vesinas de las montanhas de son còr.

Militant occitanista de longa, s'encarguèt del sector recèrca de l'Institut d'Estudis Occitans puèi ne foguèt, qualques annadas, lo president. Baileja, dempuèi bèl temps, la revista Lo Gai Saber.

Lo libre conten quatre tèxtes :

  • Nos caliá caminar... Raconte d'un viatge en 2CV vielhassa a travèrs lo Saara.
  • Escorreguda dins la nueit conta una primièra experiéncia d'esquí en Nauta-Vesubia.
  • Santa-Victòria o cossí menar una primièra escalada de nauta dificultat dins la montanha que Cezanne illustrèt tant-e-mai lo Mont Venturi.
  • Indo-Cash 72 conta una expedicion dins lo Pamir afgan, nos passeja entre París a Kabol en R4 vièlhas, subrecargadas e poiridas. D'aquí un fum d'aventuras mecanicas. Gochan ne conta una.

Quatre racontes cortets sul tema de l'aventura e dels espòrts de montanha.


Mistèri a l'estadi - Aimat Tastaire

Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Josiana Ubaud publica sa 'Flòra illustrada'

Al mes de març de 2025 sortirà la Flòra illustrada de Josiana Ubaud.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]