traucs-dins-lo-nonres-carbona Traucs dins lo nonrés de Felip Carbona
(PyreMonde edicion, 2005, 74 paginas).

Presentacion : Felip Carbona nasquèt en 1944 a Foix, breç enrodat de las montanhas pirenencas. Las quitèt pro lèu, trop lèu. Los estudis acabats, tornèt a Bordèu, puèi a Tolosa, vilas universitàrias pus vesinas de las montanhas de son còr.

Militant occitanista de longa, s'encarguèt del sector recèrca de l'Institut d'Estudis Occitans puèi ne foguèt, qualques annadas, lo president. Baileja, dempuèi bèl temps, la revista Lo Gai Saber.

Lo libre conten quatre tèxtes :

  • Nos caliá caminar... Raconte d'un viatge en 2CV vielhassa a travèrs lo Saara.
  • Escorreguda dins la nueit conta una primièra experiéncia d'esquí en Nauta-Vesubia.
  • Santa-Victòria o cossí menar una primièra escalada de nauta dificultat dins la montanha que Cezanne illustrèt tant-e-mai lo Mont Venturi.
  • Indo-Cash 72 conta una expedicion dins lo Pamir afgan, nos passeja entre París a Kabol en R4 vièlhas, subrecargadas e poiridas. D'aquí un fum d'aventuras mecanicas. Gochan ne conta una.

Quatre racontes cortets sul tema de l'aventura e dels espòrts de montanha.


La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...

'Lo prince' de Maquiavèl

IEO Edicions ven de publicar en version occitana Lo Prince de Maquiavèl.

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.