halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Son discors de 371 paginas es, dins l’ensemble, conegut dels occitanistas mas, o ai verificat, complètament estrangièr a las preocupacions dels franceses. De mai, per nosautres l’interès cabís dins los exemples nombroses que son balhats e dins una temptativa, pro capitada d’alhors, de classar los fenomèns lingüistics.

Lo capítol titolat "Los camins de l’atudament" fa lo relevat detalhat de las diferentas causas possiblas de la mòrt d’una lenga. Los factors de manteniment d’una lenga son tanben sistematicament estudiats :

  • la consciéncia d’identitat,
  • l’abitat autoctòn,
  • l’endogamia,
  • la vida rurala,
  • la prosperitat economica,
  • la coesion familiala e religiosa,
  • l’escritura,
  • l’unilingüisme etc.

Mas benlèu que la partida mai passionanta de l’obratge es la que conta la renaissença de l’ebrèu.

Lo subjecte es estat tractat mai d’un còp per mantum autor mas lo trabalh de Hagège que cobrís tota la tresena partida de l’obratge, es exemplar. En 70 paginas, l’autor nos ditz amb fòrça detalh e datas, çò que foguèt l’istòria de la lenga ebraïca dins l’ancian Israël es a dire : l’ebrèu prebiblic, la temporada daurada de l’ebrèu biblic, l’exili de Babilònia e sas consequéncias lingüisticas, l’aparicion de l’aramean e son influéncia sus l’ebrèu pòst-biblic. Nos rapèla cossí espeliguèt l’ebrèu michnic (lo de la "michna") e se pausa la question de saber quora l’ebrèu quitèt d’èsser parlat, en insistissent sul problèma pas complètament resolgut de la lenga de Jèsus.

La partida sus la resurrecion de l’ebrèu resumís amb clartat e d’un biais mai concís çò que sabem gràcias e de libres nombroses. E Hagège d’afirmar non sens prudéncia que la causa es jutjada e provada : una lenga considerada coma mòrta pòt totjorn renàisser. A condicion de s’i bracar amb passion, volontat e seriós.

Cristian Rapin

Halte à la mort des langues, Claude Hagège, Odile Jacob, poches, n° 98, 371 paginas, ISBN : 2-7381-1182-3 ; ISSN : 1621-0654


Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.