halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Son discors de 371 paginas es, dins l’ensemble, conegut dels occitanistas mas, o ai verificat, complètament estrangièr a las preocupacions dels franceses. De mai, per nosautres l’interès cabís dins los exemples nombroses que son balhats e dins una temptativa, pro capitada d’alhors, de classar los fenomèns lingüistics.

Lo capítol titolat "Los camins de l’atudament" fa lo relevat detalhat de las diferentas causas possiblas de la mòrt d’una lenga. Los factors de manteniment d’una lenga son tanben sistematicament estudiats :

  • la consciéncia d’identitat,
  • l’abitat autoctòn,
  • l’endogamia,
  • la vida rurala,
  • la prosperitat economica,
  • la coesion familiala e religiosa,
  • l’escritura,
  • l’unilingüisme etc.

Mas benlèu que la partida mai passionanta de l’obratge es la que conta la renaissença de l’ebrèu.

Lo subjecte es estat tractat mai d’un còp per mantum autor mas lo trabalh de Hagège que cobrís tota la tresena partida de l’obratge, es exemplar. En 70 paginas, l’autor nos ditz amb fòrça detalh e datas, çò que foguèt l’istòria de la lenga ebraïca dins l’ancian Israël es a dire : l’ebrèu prebiblic, la temporada daurada de l’ebrèu biblic, l’exili de Babilònia e sas consequéncias lingüisticas, l’aparicion de l’aramean e son influéncia sus l’ebrèu pòst-biblic. Nos rapèla cossí espeliguèt l’ebrèu michnic (lo de la "michna") e se pausa la question de saber quora l’ebrèu quitèt d’èsser parlat, en insistissent sul problèma pas complètament resolgut de la lenga de Jèsus.

La partida sus la resurrecion de l’ebrèu resumís amb clartat e d’un biais mai concís çò que sabem gràcias e de libres nombroses. E Hagège d’afirmar non sens prudéncia que la causa es jutjada e provada : una lenga considerada coma mòrta pòt totjorn renàisser. A condicion de s’i bracar amb passion, volontat e seriós.

Cristian Rapin

Halte à la mort des langues, Claude Hagège, Odile Jacob, poches, n° 98, 371 paginas, ISBN : 2-7381-1182-3 ; ISSN : 1621-0654


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.