Novembre de 2019, lo PNO (Partit de la Nacion Occitana) comunica.
Per que viscan las nòstras lengas
Lo Partit de la Nacion Occitana crida a participar e a sosténer lo passa carrièra Per que viscan las nòstras lengas del dissabte 30 de novembre de 2019 a París a 11 oras davant lo ministèri de l’Educacion « Nacionala » francesa.
Aquò’s per protestar contra la politica d’eradicacion de l’occitan e de las autras lengas dels pòbles colonizats de l’Estat francés notadament dins l’ensenhament.
*
Après l'eveniment lo partit presentava l'eveniment sul sieu site internet.
500 personas a París per demandar un ensenhament vertadièr de las lengas nacionalas de França
Las atacas contra las lengas non-reconegudas de França son permanentas. Ja, lo sol fach que sián pas reconegudas ni juridicament, nimai dins lor dignitat, es un crimi contra la diversitat culturala umana. Es una malvolença politica programada desempuèi plan temps. Mentretant, dins de condicions dantescas, nòstras lengas resistisson coma pòdon per desaparéisser pas completament. Rebrembrem que l’occitan e totas las lengas que patisson l’egemonisme francés son inscrichas sus la tièra de las que son amenaçadas de desaparicion. Una lista establida pels especialistas e observators de l’Unesco. Malgrat totes los tèxtes internacionals que garantisson los dreches individuals e collectius, i a pas res a far ; França contunha sos forfaches colonizators dins lo silenci eissordissent del demai de la comunitat internacionala. Contunha son òbra de destruccion massissa contra un patrimòni lingüistic que, sensat, li aparten pas, mas aparten a l’umanitat tota.
Se las atacas contra l’occitan, e las autras lengas nacionalas non-reconegudas, son nombrosas a totes los nivèls de la vida vidanta, dins lo domèni del pauc d’ensenhament que tenián, la situacion ven de s’agreujar amb la refòrma de l’ensenhament dins lo secondari. Per prene pas qu’un exemple, los cambiaments dins l’organizacion de bachelierat a de consequéncias tras que negativas sus la filièra de l’ensenhament contunh de la lenga. Ongan, lo nombre d’oras d’ensenhament a fòrça demesit. Coma o faguèt condreitament remarcar Joan-Loís Blenet, president de la Confederacion de las calandretas : se i a pas mai d’ensenhament dins lo segondari, serà pas mai possible d’alimentar l’universitat que poirà pas mai formar d’ensenhaires novèls e aital l’eradicacion de la lenga serà definitavament complida.
Per anar contra aquela politica governamentala de liquidacion del pauc d’ensenhament de las lengas nacionalas qu’avèm, un collectiu de vigilància « Pour que vivent nos langues » s’es creat. Recampa totas las associacions qu’an pres en carga aqueles ensenhaments. Per Occitània, aquò’s la valenta Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO), qu’amb sas subdivisions academicas, los CREOs, a pres en carga aquel combat. Mas l’iniciativa es estada sostenguda per un fum d’associacions culturalas. Demest aquestas se pòdon mencionar la Confederacion de las calandretas, Òc-bi, l’Institut d’Estudis Occitans e plan maitas... Son totas de mercejar per lor engatjament.
Per contracarar la refòrma del ministre Blanquer, lo collectiu « Pour que vivent nos langues » cridèt a una primièra manifestacion, lo dissabte 30 de novembre de 2019 a París. Aquesta foguèt sostenguda per mantunes elegits coma lo deputat autonomista breton Paul Molac e l’eurodeputat nacionalista còrse François Alfonsi. Doas personalitats que, caduna dins son encastre institucional, an de longa denonciat l’inimaginabla politica lingüistica de l’Estat francés.
Per Occitània, los organizators de la manifestacion avián alestits de viatges collectius a partir de las metropòlis que son Bordèu, Tolosa, Montpelhièr, Marselha e Niça. Davant la basilica Sant Matilda, luòc del rendètz-vos a París, fòrces militants de las nacions neerlandesa de Flandas, alemanda d’Alsàcia, bretona, occitana, catalana del Nòrd, còrsa e basca del Nòrd èran presents. Auriam presat i véser 50 000 milas personas e mai, èrem pas que 500 aqueste 30 de novembre 2019 a nos lançar jos las fenèstras del ministèri de l’Educacion estatala a París. Rai ! Estimem véser dins aquesta resulta lo veire a mitat plen. D’efièch, dins cada nacion ocupada, es estada positiva la capacitat de las associacions professionalas de l’ensenhament a se mobilizar. De mercés aquela primièra accion se poguèt sensibilizar lo personal politic a la situacion catastrofica e injusta que nos es facha. Es totjorn necessari de rebrembrar a n’aquel monde que son actors, e doncas complicis, de lingüicidis. S’o fasiam pas, podrián créire qu’una politica d’eradicacion de lengas seriá causa normala e non pas crimi contra la diversitat umana.
Solide que se 500 personas acampadas a tres passes de L’Amassada Nacionala es pro per acolitrar los elegits e los governants, aquò’s pasmens insufisent per prene a testimòni l’ensems de las populacions concernidas. Atanben nos demòra, amb las associacions ciutadanas que pòrtan aquelas reivindicacions, de demorar vigilents. D’ont mai qu’a l’eissida d’aquesta primièra manifestacion, la delegacion recebuda al ministèri a pas res obtengut.
Lo Partit de la Nacion Occitana a sostengut l’iniciativa tre la debuta e contunharà d’o far dins l’avenidor. D’unes de sos militants montèron a París cridar tot lo mal que pensavan del poder colonial. Son prèstes a o tornar far aitant de còps coma serà necessari. Pas d’Occitània sens occitan ! Pas d’Occitània sens autodeterminacion !
Lo Lugarn