Nissan presentava lo dimècres 6 de setembre de 2017 la nòva Leaf. Un veïcul 100 % electric.

L'estil càmbia, es mai simple. Contrariament al modèl actual, mastòc, las formas de la novèla veitura semblan de se voler far oblidar tot en respectant los còdes de las berlinas naut de gamma.

Son autonomia passa los 350 quilomètres.

Nissan anóncia per aquel veïcul qualques nòvas fonctionalitats :

  • Un sistèma per menar la veitura de faiçon quasi autonòma : lo ProPilot que contraròla la direccion, l'acceleracion, lo fren. Pòt tanben automaticament parcar lo veïcul.
  • Una sistèma e-pedal que permet d'accelerar, de decelerar o de stopar lo lo veïcul amb una soleta pedala. Demòra pasmens una pedala de fren que permet d'alentir la veitura mai fòrtament.

Al nivèl de la poténcia, lo constructor anóncia 150 Ch (110 KW) per un cople de 320 Nm.

Nissan prevei de vendre aquesta nòva Leaf en Euròpa tre 2018.

La primièra Nissan Leaf sortida en 2010 es un dels veïculs electric mai venduts al mond. En 2017 280 000 unitats èran estadas vendudas.

 


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.