Nissan presentava lo dimècres 6 de setembre de 2017 la nòva Leaf. Un veïcul 100 % electric.

L'estil càmbia, es mai simple. Contrariament al modèl actual, mastòc, las formas de la novèla veitura semblan de se voler far oblidar tot en respectant los còdes de las berlinas naut de gamma.

Son autonomia passa los 350 quilomètres.

Nissan anóncia per aquel veïcul qualques nòvas fonctionalitats :

  • Un sistèma per menar la veitura de faiçon quasi autonòma : lo ProPilot que contraròla la direccion, l'acceleracion, lo fren. Pòt tanben automaticament parcar lo veïcul.
  • Una sistèma e-pedal que permet d'accelerar, de decelerar o de stopar lo lo veïcul amb una soleta pedala. Demòra pasmens una pedala de fren que permet d'alentir la veitura mai fòrtament.

Al nivèl de la poténcia, lo constructor anóncia 150 Ch (110 KW) per un cople de 320 Nm.

Nissan prevei de vendre aquesta nòva Leaf en Euròpa tre 2018.

La primièra Nissan Leaf sortida en 2010 es un dels veïculs electric mai venduts al mond. En 2017 280 000 unitats èran estadas vendudas.

 


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.