Nissan presentava lo dimècres 6 de setembre de 2017 la nòva Leaf. Un veïcul 100 % electric.

L'estil càmbia, es mai simple. Contrariament al modèl actual, mastòc, las formas de la novèla veitura semblan de se voler far oblidar tot en respectant los còdes de las berlinas naut de gamma.

Son autonomia passa los 350 quilomètres.

Nissan anóncia per aquel veïcul qualques nòvas fonctionalitats :

  • Un sistèma per menar la veitura de faiçon quasi autonòma : lo ProPilot que contraròla la direccion, l'acceleracion, lo fren. Pòt tanben automaticament parcar lo veïcul.
  • Una sistèma e-pedal que permet d'accelerar, de decelerar o de stopar lo lo veïcul amb una soleta pedala. Demòra pasmens una pedala de fren que permet d'alentir la veitura mai fòrtament.

Al nivèl de la poténcia, lo constructor anóncia 150 Ch (110 KW) per un cople de 320 Nm.

Nissan prevei de vendre aquesta nòva Leaf en Euròpa tre 2018.

La primièra Nissan Leaf sortida en 2010 es un dels veïculs electric mai venduts al mond. En 2017 280 000 unitats èran estadas vendudas.

 


Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.