Starship SN5
Agost de 2020 lo Starship SN5 s'enaira

Los engeniaires de la societat SpaceX trabalhan activament dempuèi d'annadas sus un novèl aparelh lo Starship.

Ne son pel moment a far d'ensages sus de prototips.

En 2019 avián poscut ne far descolar e aterrar un sens problèma, lo Starhopper. Tornamai en 2020, lo 4 d'agost, an fach montar lo Starship SN5 fins a 150 mètres de naut. S'es puèi pausat doçamenton.

Lo vòl durèt mens d'una minuta. L'aparelh fa 30 mètre de naut per 9 de larg. Los ensages se fan a Boca Chica al Texas.

La tòca es de concebre lo Starship. Un vaissèl gigant a mand de mandar dins l'espaci òmes e material.

Es clarament a la colonizacion de Mars qu'Elon Musk, director general de SpaceX, pensa alara que trabalha al desvolopament d'aquel aparelh.


Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.