A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Un roman policièr conforma a çò que la literatura occitana produsís dins lo genre dempuèi los primièrs ensages de Raimond Guiraud amb las enquèstas del comissari Casal, fins al trabalh de Joan Ganhaire amb lo comissari Darnaudguilhem, en passant per Aimat Tastaire e son inspector principal Milien.

Un país, aicí Nimes e las Cevenas, un mòrt e d'enganas. Un libre distraccion, per passar lo temps.

Extrach – D’un còp la polida detectiva s’avisèt d’un cambiament dins lo biais de son companhon. Lo bruch del mastegar golibaud s’èra calat subte. Lo pelhandràs demorava tancat coma en extasi, los uèlhs sens expression negats dins la contemplacion d’un asuèlh fosc. Solet se devinhava al dintre de la boca entredobèrta en fina lisqueta lo lent vai-e-ven de la lenga que cordurava lepeta d’una gauta a l’autra. Al cap d’un temps s’ausiguèt o puslèu se legiguèt sus las pòtas dins un bof teune : « Moton ! ». Margarida n'èra estabosida, presava segur lo rare privilègi d'èstre admesa a la convèrsa interiora e de ne sasir las paraulas mas aquel mot, levat que se foguèsse enganada de tant qu'èra prononciat feblament, la trucava. Moton ? Es que lo Momò virava destimborlat, de fedas, aquí en plena vila ! Pasmens la convèrsa contunhava, gaireben muda.

*

Jòrdi Peladan nasquèt en 1938 a Alès d’una familha cevenòla. Militant occitanista, es engatjat dins lo mitan associatiu de Nimes.

En 2008 cotria amb Josiana Romero publiquèt un metòde d’aprendissatge de la lenga occitana Cap a l’occitan.


Contes - Joan Bodon

En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Enlòc - Joan-Claudi Sèrras

mars IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.

Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.

Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.