occitania-a-pe En chamin en Occitània de Manuela Almonte. Editor : Chambra d'Òc, 2009, 124 paginas, 13 èuros

Lo jornal de viatge de L'Occitània a Pè da las Valadas occitanas en Piemont a la Val d'Aran en Catalonha.

"Partits lo 30 d'avost da Vinai e arribats lo 7 de novembre a Vielha, sèt chaminaires an traversat tot lo territòri de lenga d'òc, da las Valadas Occitanas d'Itàlia a la Val d'Aran en Catalonha, portant embe ilhs la demanda d'inscriure la lenga d'òc al patrimòni mondial de l'umanitat.

Manuela Almonte que d'aquilhi chaminaires ne'n fasia part a escrich aqueste un diari de viatge. Per lo premier bòt aqueste formidable territòri ven descrich da un forestier que l'atravèrsa mètre a mètre e nos revela sas emocions."


'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.