Rafèu Sichel-Bazin (UOS-UPF) e Trudel Meisenburg (UOS). Resumit (Congrès de l'AIEO, 2011).

L’estudi de la prosodia de l’occitan

Las annadas 2000 marcan finalament l’aviada de l’estudi de la prosodia de l’occitan. Una primièra descripcion ne foguèt porgida per l’article de Hualde (2003) que lo qualifica de lenga pont entre las lengas romanicas del sud e lo francés. En occitan, la posicion de l’accent primari es lexicalament contrastiva coma dins las primièras, mentre que la preséncia d’accents inicials lo sarra del segond.

Al congrès precedent de l’AIEO ja presentèrem dos grands projèctes a mand d’espelir dins l’amira de melhor comprene la prosodia de l’occitan : l’Atlàs Interactiu de l’Intonacion de l’Occitan (AIIO) de l’UPF e Intonation im Sprachkontakt : Okzitanisch und Französisch (IntOcFr) de l’UOS. Las doas còlas avèm dempuèi amassat nòstres esfòrces per tal d’integrar l’occitan dins un projècte màger de descripcion de la prosodia de las lengas romanicas. Mentre que las enquèstas de l’AIIO se basan sus un o dos locutors per localitat, IntOcFr, amb una metodologia plan similara, se concentra sus l’exploracion d’un airal determinat, lo canton de La Cauna (Tarn). Coma poguèrem constatar l’estiu de 2009, la lenga i es encara plan viva – e mai la calga cercar per l’ausir – de tant que i poguèrem realizar un collectatge massiu de donadas alprèp d’un quarantenat de locutors, que per lor granda majoritat tenián un occitan eiretat tre lo brèç. Lo còrpus aital reculhit compren de resumits d’una faula, d’enquèstas de situacions e de Map Tasks, mai d’enregistraments de parlar espontanèa. En mai de constituir una mòstra d’occitan parlat, totes aqueles tipes de donadas nos servisson per estudiar diferents aspèctes de la prosodia d’aquesta lenga.

Per obténer de monològs corts e comparables, los locutors devián resumir dins lors pròpris mots la faula La cisampa e lo solelh aprèp n’aver escotat un enregistrament. Aquelas donadas nos permeton d’investigar lo frasatge, çò es l’estructuracion del discors en bocins marcats per d’accents e de frontièras prosodicas de diferents nivèls. Dins las enquèstas de situacions, se demandava als locutors çò que dirián d’espereles dins tota una tièra de situacions que lor presentàvem, çò que permetèt d’obténer de frasas semiespontanèas amb de valors semanticopragmaticas determinadas. Aquò, mai las donadas del Map Task, una tasca collaborativa entre dos locutors, servís per estudiar lo ligam entre semantica, pragmatica e intonacion a travèrs la paleta de patrons intonatius trobats en declarativas, interrogativas, imperativas e vocatius.

Aqueles estudis, que ne presentarem los primièrs resultats, permetràn, a tèrme, de rendre compte del sistèma prosodic de l’occitan, e de melhor determinar sa plaça al sen de las lengas romanicas. Tot aquel ric fons de donadas sonòras es tanben una contribucion al manten del patrimòni oral occitan.