Un article de Joan Fourié dins la revista Lou Felibrige mai/junh de 2007.

Agait bartassièr sus la premsa occitanò-felibrenca

Se trapan realitats que s’ameritan d’èstre ditas sens relambi. Atal n’es de comunicar qu’es una necessitat per totes. Comunicar fosquèt totjorn e d’en pertot una volontat de vida, d’afirmacion e un biais, non solament de balhar novèlas o indicas, mas de creacion, de condicionament e de descobèrta.

Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.

Lo buste de Peyrot

Tornavi d'un magre mercat amb un magre sac vèrs la fin de l'occupacion alemanda  passant davant nòstre pichon « Jardin Public », vegèri un fum de mond arremosats, e de soldats verds totes afanats. Intrèri dins lo Jardin : un camion èra prèp de l'estatua de Claude Peyrot ; i aviá de soldats sus un car, de soldats sus d'escalas, de soldats pertots. Enfants e femnas regardavan, muts  s'ausisiá res que los comandaments sec e brèus dels Alemands.

A l'escasença del XIen congrès de l'AIEO en 2014, Joan-Ives Casanòva balhèt un conferéncia titolada : Mirau de l'escritura e escritura dau mirau : la literatura occitana de uei.

En conclusion presentava d'« autreis asuelhs » per la literatura occitana. Tornam editar çai jos lo tèxt. Sorsa : actes del congrès publicats en 2017.

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aquel numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan. Los dessenhs son de Jane Appleton, los tèxtes de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria de l’agaça d’Abelhan.

La plega IEO de Nadal es es soscripcion al pretz de 48 èuros fins al 31 d'octobre de 2018.

Quatres libres son propausats.

Tornam publicar çai jos un extrach del libre Temps tres de Robèrt Lafont publicat a cò de Trabucaire en 1991. Lo tèxt aquí presentat debuta pagina 198.

L'autor torna sus l'accion occitanista en Provença en 1991 e suls ans 1976-1981 que vei l'occitanisme dintrar dins lo famòs « temps tres » ont l'accion de professionals de l'ensenhament e de la cultura ven remplaçar lo militantisme associatiu. Los títols son de Òc París.

En 2014 a l'Universitat de Perpinhan Via Domitia, Christel Rubiella presentava son memòri de Master 2 sul muditge selectiu.

Lo centre de formacion APRENE sus son site publica lo tèxt. Aquí çai jos son introduccion e lo ligam.

La rintrada 2012-2013 representèt per ieu una annada particulara perque participavi a la dobertura d'una novèla Calandreta.

Tornam publicar çai jos un article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904 (n°11 e 12).

La lectura d'aquel article nos esclaira sus las posicions que podián aver los actors del movement renaissentiste occitan a la fin del sègle XIX e a la debuta del sègle XX.

mars Ongan en 2018 se debanarà lo 3 e 4 d'agost lo festenal Sant Juèri a l'ora occitana.

Dos jorn d'animacions dins aquela vila d'Albigés amb al programa :

gutai

Fruch d'una collaboracion entre lo Musèu de la prefectura de Hyogo e lo Musèu Soulages, se tendrà fins al 4 de novembre de 2018 a Rodés la mòstra Gutai, l'espace et le temps.

Coma cada an se farà la pujada al Pòrt de Salau.

Ongan es lo dimenge 5 d'agost que se debanarà aquel eveniment organizat pel CAOC e l'association ASPIC.

La vila de Tolosa Dins lo sieu magazine d'informacion del mes de julhet de 2018 à Toulouse presentava una entrevista d'Emmanuelle Robert, guida a Tolosa. L'article :

Del 1 de junh al 14 de julhet de 2018 se teniá en Itàlia dins las Valadas Occitanas l'eveniment La transmission de la lenga a travèrs...

Coma o ditz lo títol s’agissiá de propausar de leiçons d’aprendissatge de la lenga occitana de diferentas manièras.

L'estiu nos convida a balar amb sos festenals, concèrts e autras manifestacions festivas.

Lo magazine de la region Occitània de julhet de 2018 torna sus la tradicion occitana del balèti e suls eveniments prevists.

Gui Vialà de 1969 a 1973 publiquèt dins lo jornal La Dépêche du Midi de cronicas en occitan titoladas « Punt de vista occitan ».

Cristian Laus dins lo sieu libre Albigés país occitan (IEO-CIDO 1980) tornèt publicar una d'aquelas cronicas. Aquela del 6 de mars de 1970 titolada Lo reviscòl. La tornam publicar çai jos.

L'estivada de Rodés s'aprèsta. Del dijòus 19 de julhet al dissabte 21 tres jorns d'animacions : concèrts, conferéncias, discutidas, balètis... Aicí lo programa.

Dins lo sieu magazine d'informacion del mes de junh de 2018 à Toulouse la ciutat mondina comunica sus las activitats culturala de la fin del mes de junh.

Tolosa se celèbra en òc !

Del 23 al 25 de junh, tres jorns de concèrts, danças e reconstitucion per festejar l’istòria e las culturas de la Vila Ròsa.

L'Ostal Sirventés de Carcassona organiza del 2 al 13 de julhet de 2018, a l'Ostal Sirventés (79, la Trivala, a Carcassona) lo Sirventés d'Estiu.

L'eveniment marca lo remembre del 25 de junh de 1218, data istorica ont, amb la mòrt de Simon de Montfòrt al pè de las muralhas de Tolosa, se dobrissiás pels païses occitan un temps d'espèr après nòu annadas d'una Crosada sagnosa.

Junh de 2018 – La vila de Tolosa publica lo programa de las activitats festivas de l'estiu e per l'ocasion comunica en occitan.

Tolosa Occitana

En 1218, los Tolosans meton fin al sèti menat pels Crosats e religan aital amb lo periòd de borbolh e de riquesa culturala que caracterizava la vida de la ciutat occitana abans la Crosada. Brilhanta, la civilizacion illustrada pels Trobadors servís de ligam entre lo passat Antic e la Renaissença que se sarra, mercés, tanben, als ligams establits amb las culturas presentas sul territòri.

« Dins un mond ont las lengas se son bastidas en fortalesas, entre de frontièras tancadas mentalament, nosautres dobrissèm pedagogicament la comunicacion naturala de las paraulas e dels èimes. Es plan significatiu que l’aventura de l’escòla de la reconquista umanista e del bonaür cultural, de la dobertura de l’enfant al mond e a l’Autre, vòli dire las Calandretas, se capèle uèi en latinitat.

« Catalans e Occitans, cossí nos sentèm plan breçats sus l’Arc, dins la Breçòla, entremitan las lengas latinas, sòrres de lach, a popar una Loba venguda pacifica !